Resumen de La vulnerabilitat de les províncies espanyoles a la covid-19 segons estructura per edats i de co-residència: Implicacions pel (des)confinament
Albert Esteve Palós, Iñaki Permanyer Ugartemendia, Diederik Boertien
El dia 11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut va qualificar a la covid-19 com una pandèmia global. Des de llavors, les xifres d’infectats i morts per aquesta malaltia no han deixat de créixer en tots els països del món, entre ells Espanya, un dels més afectats i vulnerables pel seu alt nivell d’envelliment. Els països encaren aquesta emergència sanitària amb desigualtat de recursos i polítiques, però una estratègia àmpliament utilitzada ha estat el confinament de la població a la seves llars i l’adopció de mesures de distanciament social. La covid-19 pot infectar a persones de totes les edats però la severitat del símptomes i la letalitat de la malaltia augmenta ràpidament amb l’edat (WHO 2020). Conseqüentment, l’estructura per edat de la població –el percentatge de persones joves i grans d’una població– i les pautes de co-residència –l’estructura per edat de les llars– són factors clau que condicionen la vulnerabilitat de les poblacions a la covid-19, així com les estratègies de mitigació (Dowd et al. 2020). En aquest número de Perspectives Demogràfiques analitzem com l’estructura demogràfica i de les llars condicionen la vulnerabilitat a la covid-19 pel conjunt d’Espanya i les seves províncies.
