El Cristianisme en la reflexió jueva sobre la salvació

• Chalier, Catherine ^[1]
  1. [1] Université París-X-Nanterre
• Localización: Comprendre: revista catalana de filosofia, ISSN 1139-9759, Vol. 25, Nº. 1, 2023, págs. 113-124
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • El Cristianismo en la reflexión judía sobre la salvación
  • The Christianism in the Jewish reflection on the Salvation
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Los judíos aprenden a abrirse al mundo a la espera de redención, más que confundir el hecho de velar por el «fuego» como recomienda Franz Rosenzweig con el olvido de este mundo. Por su parte, los cristianos aprenden a no creer que la buena nueva crística signifique que los tiempos ya se han cumplido. En este sentido, aquello que acerca unos a otros es una doble incapacidad: la de apropiarse el origen de la Palabra que les llama, incluso cuando ella se ha hecho carne según los cristianos; la de gozar de los últimos tiempos desde ahora. Estas dos certezas -el origen inapropiable, el «todavía no»- son un destino común. 

  • English

    Jews learn to open to the world awaiting redemption, rather than confusing watching over the «fire» as Rosenzweig advocates with forgetting this world. Christians are taught not to believe that the good news of Christ means that the times are now fulfilled. In this sense, what brings them together is a double incapacity: that of appropriating the origin of the Word which calls them, even when it took flesh according to Christians; that of enjoying the end times right now. These two certainties -the inappropriate origin, the «not yet»- are a shared lot.

  • català

    Els jueus aprenen a obrir-se al món en espera de redempció, més que no pas confondre el fet de vetllar pel «foc» com recomana Franz Rosenzweig amb l'oblit d'aquest món. Per la seva banda, els cristians aprenen a no creure que la bona nova crítica signifiqui que els temps ja s'han complert. En aquest sentit, allò que apropa els uns als altres és una doble incapacitat: apropiar-se l'origen de la Paraula que els anomena, fins i tot quan ella s'ha fet carn segons els cristians; la de gaudir dels darrers temps des d'ara. Aquestes dues certeses –l'origen inapropiable, el «encara no»– són una destinació comuna.