Hèrcules en el Curial

• Abel Soler ^[1]
  1. [1] Universitat Jaume I

     Universitat Jaume I

     Castellón, España

     
• Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 16, 2019, págs. 52-69
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La novel·la cavalleresca catalana Curial e Güelfa (ca. 1445-1448), atribuïda per nosaltres a Enyego d’Àvalos, no pot ser interpretada de manera coherent si no es en relació amb la Itàlia d’Alfons el Magnànim com a context de documentació i de previsible divulgació. La caracterització que l’autor fa d’Hèrcules davant la cruïlla depén d’aprenentatges itàlics (Petrarca, Boccaccio, Da Imola, Macrobi, sant Basili...), però l’associació al·legòrica d’Hèrcules (força regeneradora, que ajuda a al cavaller Curial a tornar a l’estudi i a perseverar en la virtut) amb Bacus (déu tutelar les ciències liberals i de la filosofia moral) remet a una lliçó del De beneficiis de Sèneca que el rei de Nàpols havia aprés molt bé, segons el testimoni del Panormita.

  • English

    Chivalric novel Curial e Güelfa (ca. 1445-1448), attributed by us to Enyego d’Àvalos, cannot be coherently interpreted unless we put it In the context of the Italy of Alfons the Magnanimous. The characterization of Hercules at the crossroads depends on the author’s learning from Italian sources (Petrarch, Boccacii, Da Imola, Macrobius, Saint Basil...), while the allegorical association of Hercules (a regenerating power that helps Curial to return to his studies and to persevere in the acquisition of virtue) with Bacchus (protective god of liberal arts and moral philodophy) goes back to a lesson from Seneca’s De beneficiis that the King had properly learnt, according to the “Palermitan”.