Resumen de Roma. De Campania a Contestania: Entre singladures de naus i de camins. El vi i la taula com a espill de l’impacte de la romanització en la tardor de la República
La prospecció intensiva del territorivm de Dianium documentà, en promon toris adjacents a la xarxa viària i en la plana litoral, la implantació d’assentaments que coexistien amb els potents poblats d’altura fortificats que abalisen la seua geografia.
Els oppida ofereixen un registre arqueològic en el que destaquen les àmfores, testimonis d’un persistents consum de vi, així com un grup de ceràmiques de taula de vernís negre de producció campana; del golf de Nàpols;
la ceràmica calena tardana.
Els moviments en el patró de poblament en un medi marcadament indígena i l’adopció de nous hàbits en el consum i en la taula en la Contestania, ja en l’orbita de Roma, són espill i reflex de canvis que s’evidencien, així mateix, en Dianium, dècades abans de la concessió, per August, cap al 16 a. C., del rang de Mvnicipivm .
Presentem un avanç preliminar de l’estudi del registre arqueològic d’una nau enfonsada front al Portvs de Dianium, El Derelicte Escullera Nord, amb una càrrega d’àmfores Dressel 1B i d’un grup de ceràmiques de vernís negre B-oides o calenes tardanes. El volum de les peces permet caracteritzar la producció i el segell d’algunes àmfores constaten la terrisseria d’origen d’aquestes.
Els registres tardorepublicans de Dianium i dels principals assentament existents en el traçat de la via que uneix Dianium amb Saetabis, en connexió amb el naufragi, inviten a una reflexió al voltant d’aquestos indicadors que centrem en el segon quart del segle I a. C.
