Resumen de La llegenda del gólem i la intel·ligència artificial
- español
En la leyenda judía del gólem (un gigante de barro que cobra vida por la acción mágica de un rabino, se convierte en su sirviente y eventualmente se rebela contra él), se han señalado algunas coincidencias con los sistemas actuales de inteligencia artificial que nos sirven en muchos ámbitos y que, según sus críticos, escapan cada vez más al control humano. Este artículo justifica la pertinencia de la comparación e intenta mostrar cómo la reflexión judía sobre el gólemo a lo largo de los siglos contiene algunas enseñanzas que hoy pueden ser relevantes, cuando se discute sobre la naturaleza de la inteligencia artificial (sus «rasgos humanos») y sus límites), sobre su estatuto moral y legal, y sobre su relación con las personas (ayuda, sustitución, conflicto…). Como ocurría con la creación de gólems, ¿estamos imitando a Dios cuando creamos sistemas artificiales inteligentes?
- English
In the Jewish legend of the golem (a mud giant brought to life by the magical action of a rabbi, becomes his servant but eventually rebels against him), some coincidences have been pointed out with current artificial intelligence systems, which serve us in many areas and, according to their critics, increasingly often escape human control. This article justifies the relevance of the comparison and tries to show how the Jewish reflection on the golem throughout the centuries contains some teachings that may be relevant today, when discussing the nature of artificial intelligence (its «human traits» and their limits), about their moral and legal status, and about their relationship with people (help, substitution, conflict...). As it was the case with thecreation of golems, do we imitate God when we create intelligent artificial systems?
- català
En la llegenda jueva del gólem (un gegant de fang que cobra vida per l’acció màgica d’un rabí, es converteix en el seu servent i eventualment es rebel·la contra ell), s’han assenyalat algunes coincidències amb els sistemes actuals d’intel·ligència artificial que ens serveixen en molts àmbits i que, segons els seus crítics, escapen cada cop més al control humà. Aquest article justifica la pertinència de la comparació i intenta mostrar com la reflexió jueva sobre el gólem al llarg dels segles conté alguns ensenyaments que avui poden ser rellevants, quan es discuteix sobre la naturalesa de la intel·ligència artificial (els seus «trets humans» i els seus límits), sobre el seu estatut moral i legal, i sobre la seva relació amb les persones (ajuda, substitució,conflicte…). Com passava amb la creació de gólems, ¿estem imitant Déu quan creem sistemes artificials intel·ligents?
