Per una introducció a la Psicologia de la Religió

• Aletti, Mario ^[1]
  1. [1] Universitat Catòlica – Milà
• Localización: Horitzó: revista de ciències de la religió, ISSN-e 2696-2403, Nº. 4, 2022 (Ejemplar dedicado a: Horitzó revista de ciències de la religió.), págs. 10-36
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • For an introduction to the Psychology of Religion
  • Por una introducción a la Psicología de la Religión
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    La psicologia de la religió és una branca específica de la psicologia que investiga, amb mètodes i eines psicològiques, la religiositat entesa com la dimensió subjectiva i personal de la religió institucional. Un model genètic estructural mostra que la religiositat és una experiència psiquicorelacional, que respon a la necessitat humana de donar un sentit a l’existència, que es caracteritza pel recurs a allò Transcendent com a font de sentit últim i totalitzador, i que es concreta en diferents determinacions socioculturals i en una multiplicitat d’expressions individuals. La progressiva dissolució del concepte de transcendent en la vaga noció d’«autotranscendència» dels límits existencials indueix una desconstrucció psicologista de la «religió» vers una ‘espiritualitat’ genèrica, especialment en la literatura anglòfona, polisemàntica i conceptualment ambigua. La rellevància del llenguatge religiós com a expressió d’una relació amb un «Déu fiable», subratllada en diverses ocasions, troba una expressió articulada en les observacions de la psicologia de la religió «a la llum de la psicoanàlisi».

  • English

    The psychology of religion is a branch of psychology that investigates religiosity through psychological methods and tools. The concept of religiosity is broadly defined as institutional religion’s subjective and personal dimension. A genetic structural model shows that religiosity is a relational psychic experience that responds to the human search for meaning through varied sociocultural determinations and a wide range of individual expression and with the Transcendent as the ultimate and all-encompassing source of meaning. Over the years, the progressive dilution of the concept of Transcendent into that of ‘self-transcendence’ −limited to its existential boundaries− has led to deconstructing of ‘religion’ in favour of the more generic notion of ‘spirituality’. This is particularly common within Anglophone literature, which has rendered this concept polysemantic and conceptually ambiguous. The article highlights the relevance of the religious language as an expression of a relationship with a ‘reliable God’ through means of the psychology of religion and interpreted in the light of psychoanalysis.