La iconografia religiosa fou concebuda com quelcom més que un element decoratiu. Les diferents narrativitats presentades plàsticament han tengut una funció pedagògica i moralitzant, com també han estat vehicle de la pietat popular i de la fastuositat que el temple representava. La iconografia musical ha participat sempre d’aquestes funcions, que han permès a l’observador atent sentir les sonoritats de les històries representades. Aquest article s’apropa a la iconografia musical del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor fent una descripció iconogràfica per arribar a l’anàlisi iconològica que situa les representacions musicals del Convent en l’estela dels patrons iconogràfics propis del seu temps i el seu context.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados