Ideari, propòsits i funcions dels goigs en la religiositat contrareformista valenciana. De pregària mariana universal a cant èpic nacional

• Joan Carles Gomis Corell ^[1]
  1. [1] Conservatori Superior de Música de Castelló – ISEACV
• Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 18, 2020 (Ejemplar dedicado a: Monográfico “Historia, relación e interdependencia cultural a lo largo del Mediterráneo árabe musulmán” / “History, relationship and cultural interdependence throughout the A), págs. 219-247
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Els goigs són poesia i música; també fulls impresos amb text i ideari malauradament no amb la pauta musical–, però primer de tot són oracions, és a dir, desig i voluntat de comunicació amb els personatges sagrats. Consegüentment, permeten descobrir com els fidels d’un determinat moment històric es relacionaren amb la divinitat, i també com les classes i els estaments dominants dirigiren aquella relació en funció de llurs interessos. Tal comesa ha de realitzar-se’n no mitjançant la forma ni els materials, sinó a través de l’anàlisi dels continguts, confrontant-los amb unes altres expressions culturals –texts històrics i hagiogràfics, representacions pictòriques, celebracions festives, etc.– per a determinar quins en foren els missatges ideològics en aquell determinat moment històric, i com els experimentaren significativament i emotiva llurs usuaris. El present article fa aquesta anàlisi en la València contrareformista, un període marcat, en general, per la lluita contra el protestantisme i, en particular, per la conversió dels moriscs i la posterior redefinició parroquial que se’n derivà de l’expulsió i de la consegüent repoblació. En aquella conjuntura, els goigs, de cant de lloança exclusivament marià, passaren a reivindicar el passat cristià del territori i, consegüentment, la legitimitat de la seua possessió pels cristians, a incidir en el concepte de grup humà escollit mereixedor d’especial protecció celestial i a exaltar l’heroisme de determinats sants valencians o lligats secularment i històrica al territori, presentant-los com a model per al fidels.

  • English

    Goigs are poetry and music as well as printed sheets with text -unfortunately with no musical notation. In additionm, and first of all, they are prayers, that is to say, they represent a desire and willingness to communicate with sacred characters. Therefore, they allow us to discover not only the relationship of worshippers with Divinity at a given time in history, but also how the ruling classes built that relationship according to their interests. This study does not focus on its form or materiality, but on its content, confronting them with other cultural expressions -historical and historiographical texts, pictorial representations, festive celebrations, etc.– to determine the ideological messages and how their users experienced this meaningfully and emotionally. This article analyzes all this in the Counter-Reformist Valencia, a period generally characterized by the struggle against Protestantism and, particularly, the expulsion of the Moorish population and the subsequent parochial redefinition derived from the expulsion and the resulting repopulation. In that situation, the goigs, songs of praise exclusively dedicated to Maria, were used to claim the Christian past of a territory (and thus, the Christians’ ligitimacy to insist on the concept of the chosen that deserve special heavenly protection) and to exalt the heroism of certain Valencian saints, bound to a territory in a secular and historical way by presenting them as a model for the faithful.