Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Superposiciones y vampiros en el cine de Jess Franco

  • Autores: Alex Mendíbil
  • Localización: Comparative cinema, ISSN-e 2604-9821, Vol. 10, Núm. 19, 2022 (Ejemplar dedicado a: Share Screen: Multiple Projection, Double Exposure and Superimposition; 63-82, 111-126)
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Superimpositions and Vampires in Jess Franco’s Cinema
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Dentro del cine fantástico y de terror, la técnica de superposición de imágenes ha jugado desde sus inicios un papel fundamental a la hora de representar lo sobrenatural. En este texto nos centraremos en las adaptaciones de Drácula de Bram Stoker y las películas de vampiros, que a partir del Nosferatu (Nosferatu, eine Symphonie des Grauens, 1922) de Murnau tienen peculiaridades propias en el uso de la superposición como efecto visual. Para ahondar sobre la eficacia y los usos narrativos de la técnica compararemos dos películas que adaptan la novela desde tiempos y perspectivas muy distintas: Count Dracula (1969) y Los blues del vampiro (Vampire Blues, 1999), ambas dirigidas por Jesús “Jess” Franco. Distinguiremos la superposición realizada en 35 mm y la que hoy permite el video digital, y analizaremos las funciones técnicas y retóricas que este recurso desempeña en los niveles narrativos de la historia y el discurso de ambos títulos.

    • català

      Dins del cinema fantàstic i de terror, la tècnica de superposició d'imatges ha jugat des dels seus inicis un paper fonamental a l'hora de representar allò sobrenatural. En aquest text ens centrarem en les adaptacions de Dràcula de Bram Stoker i les pel·lícules de vampirs, que a partir del Nosferatu de Murnau tenen unes peculiaritats pròpies quant a l'ús de la superposició com a efecte visual. Per aprofundir sobre l'eficàcia i els usos narratius de la tècnica compararem dues pel·lícules que adapten la novel·la des de temps i perspectives molt diferents: El comte Drácula (1970) i ​​Els blues del vampir (1999), dirigides per Jesús Franco. Distingirem la superposició realitzada en 35 mm i la que avui permet el vídeo digital, i analitzarem les funcions que exerceix aquest recurs als nivells narratius de la història i el discurs dels dos títols.

    • English

      Within fantastic and horror cinema, the technique of superimposing images has played a fundamental role since its inception when it comes to representing the supernatural. In this text we will focus on the adaptations of Bram Stoker’s Dracula in a range of vampire films, which, starting with Murnau’s Nosferatu (Nosferatu, eine Symphonie des Grauens, 1922), have their own peculiarities in the use of superimposition as a visual effect. To delve into the effectiveness and narrative uses of the technique, we will compare two films that adapt the novel from very different times and perspectives: Count Dracula (El conde Drácula, 1969) and Vampire Blues (Los blues del vampiro, 1999), both directed by Jesús “Jess” Franco. We will distinguish the superimposition made in 35mm and the technique that digital video allows today, and we will analyze the technical and rhetorical functions that this device performs in the narrative levels of the story and the discourse of both titles.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno