Madrid, España
El frontal d'altar de la catedral de Tarragona és una peça excepcional que permet explicar les circumstàncies especials de la capital de la Província eclesiàstica Tarraconense al segle x11. Tecla legitimava la metròpolis restaurada i, com a deixeble de Pau i protomartir, es presentava com un vincle directe amb Roma, un nexe que permetia defensar la qualitat primada de la seu enfront Toledo i Compostel·la. La versió que es mostra a l'altar de les Acta Pauli et Theclae no compta amb paral·lels a l'art medieval i es tracta del cicle martirial de la santa més extens i complet dels que han arribat fins avui. El discurs visual d'una de les peces més interessants del tardoromànic hispà mostra la importància intel·lectual de la comunitat que coneixia bé el context teològic que va permetre la creació d'una iconografia especial: la transfiguració de Crist en Pau. El seu estil, vinculat directament amb el taller claustral, i altres evidències materials i documentals permeten descartar la tradicional cronologia que l'ubica al segle XIII.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados