Resumen de Noves evidències arqueològiques de la presència militar romana al NE de la Hispània Citerior en època tardorepublicana: les torres de Puig d’Àlia, Tentellatge 1 i el fortí d’Olèrdola

Núria Molist i Capella, Jordi Principal i Ponce, Carles Padrós Gómez

• español

  A partir de un estudio de las turres tardorrepublicanas como espacios militares documentadas arqueológicamente sobre el territorio de la actual Cataluña, el trabajo se centra en dos torres aisladas (Puig d’Àlia y Tentellatge 1) y un fortín con torres que incluye una torre exenta (Olèrdola). Los tres yacimientos han sido excavados en los últimos años con el objetivo puesto en la identificación morfológica, la modulación y la datación a partir de la caracterización del material arqueológico asociado. Estratégicamente ubicadas, las torres fueron esenciales en el control de vías y en la organización del territorio a partir de mediados del siglo II a.n.e., con una cronología que todavía es objeto de debate. En época medieval, tuvieron un papel clave en la expansión de los condados catalanes, y volvieron a ser estratégicas mil años más tarde tras un largo periodo de abandono. Finalmente, se constata que la reutilización de las construcciones y el expolio de los sillares dificultan el estudio de estos elementos de destacada presencia en el paisaje.

• català

  A partir d’un estudi de les turres tardorepublicanes com a espais militars documentades arqueològicament sobre el territori de l’actual Catalunya, el treball se centra en dues torres isolades (Puig d’Àlia i Tentellatge 1) i un fortí amb torres que inclou una torre exempta (Olèrdola). Els tres jaciments han estat excavats en els darrers anys amb l’objectiu posat en la identificació morfològica, la modulació i la datació a partir de la caracterització del material arqueològic associat. Estratègicament ubicades, les torres esdevingueren essencials en el control de vies i en l’organització del territori a partir de mitjan segle II a.n.e., amb una cronologia que encara és objecte de debat. En època medieval, varen tenir un paper clau en l’expansió dels comtats catalans, i tornaren a ser estratègiques mil anys més tard i després d’un llarg període d’abandonament. Finalment, es constata com la reutilització de les construccions i l’espoli dels carreus dificulten l’estudi d’aquests elements de presència destacada en el paisatge.

• English

  Based on a study of late-Republican military turres in north-eastern Hispania Citerior (present-day Catalonia), this paper focuses on two isolated towers (Puig d’Àlia and Tentellatge 1) and a Roman stronghold with a towered rampart and a separate tower (Olèrdola). Excavations at the three sites have been conducted in recent years to determine morphological features, distribution and chronology of the towers. Late Republican turres were strategically sited to control the road network and administer the surrounding area from the mid second century BC, although their chronology is still subject to debate. A thousand years later, in medieval times, they played a key role in the expansion of the Catalan counties, becoming strategic assets again following a long period of abandonment. Finally, the paper notes that the reuse of the structures and the plundering of their masonry makes the study of these notable archaeological elements problematic.