Resumen de Jutjar els actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. El cas de Ponç Descatllar (1440)

Victòria Alba Burguera Puigserver

• català

  Aquest article examina el funcionament de la justícia davant dels actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. Se centra en l’estudi d’un cas emblemàtic com el del patró mallorquí Ponç Descatllar. A través dels seus temptatius d’escapar de la justícia després de ser acusat d’actuar amb la seva galera contra els súbdits del rei, el seu cas es converteix en representatiu tant dels delictes que podien ser imputats a les persones acusades de cometre atacs il·legítims a les mars, com del recorregut jurisdiccional que podien arribar a tenir aquestes causes. L’article analitza quines corts medievals (reials, eclesiàstiques, marítimes i mercantils) podien arribar a jutjar les persones categoritzades de manera informal com a pirates, així com intervenir en diversos aspectes derivats dels seus actes, com la reparació dels mals o el retorn de béns a les víctimes. Demostra com, davant la inexistència d’un delicte específic de pirateria en època medieval, la delinqüència marítima s’encaixava en altres tipus de crims, com la traïció o la lesa majestat. Igualment, per mitjà dels contactes de l’acusat i dels esforços dels consellers barcelonesos per inculpar-lo, es posen de manifest els variats i contraposats interessos de determinats poders jurisdiccionals, actuant tant a favor com en contra de Ponç, sota la influència dels quals actuava la justícia. El cas esdevé, a la vegada, un reflex de les de cada vegada més evidents diferències entre els dirigents municipals barcelonesos y el monarca, y una manifestació de la intervenció del govern urbà en el procés de criminalització de la pirateria

• English

  This article delves into the functioning of justice in the face of piratical acts in the Crown of Aragon in the Late Middle Ages. It focuses on a landmark case such as that of the Majorcan skipper Ponç Descatllar. Through his attempts to escape justice after being accused of acting with his galley against the King’s subjects, his case becomes representative of both the crimes that could be charged to people accused of committing illegitimate attacks on the seas and the jurisdictional course that a case like his could take. The article examines which medieval courts (royal, ecclesiastical, maritime and mercantile) could judge a person informally categorized as a pirate, as well as intervene in different aspects derived from his actions, such as the reparation of damages or the return of property to the victims. It demonstrates how, in the absence of a specific crime of piracy in medieval times, maritime outrages were included in other types of crimes, such as treason or lèse-majesté. Moreover, through the accused’s contacts and the efforts of Barcelona’s municipal authorities to incriminate him, it shows the varied and conflicting interests of certain jurisdictional powers, acting for and against Ponç, under whose influence the justice system acted. This case becomes, at the same time, a reflection of the increasingly evident differences between Barcelona’s municipal leaders and the monarch, and a demonstration of urban government intervention in the process of piracy criminalization.