Resumen de La crítica de Henry of Harclay al càlcul apocalíptic d'Arnau de Vilanova
El canceller de la Universitat d'Oxford Henry of Harclay, l'any 1313, va dedicar bona part de la qüestió Utrum astrologi vel quicumque calculatores possint probare 2m adventum Christi (Quaestio I, de les Ordinary Questions), a refutar el càlcul apocalíptic que Arnau de Vilanova (Arnaldus de Novavilla, medicus de Montepessulano) divulgà a París l'any 1300, és a dir, el Tractatus de tempore adventus Antichristi. Harclay qualifi cà el càlcul apocalíptic arnaldià d'herètic i d'irracional, i de procedència jueva (Arnau de Vilanova seria un criptojueu). Certament, el càlcul arnaldià és documentat en fonts jueves anteriors o contemporànies, però no hi ha cap raó per afi rmar que Arnau de Vilanova fos un criptojueu. Henry of Harclay no justifi ca les seves dues principals acusacions. La reacció de Harclay confi rma l'interès que despertà la proposta apocalíptica arnaldiana: a més de les respostes immediates dels teòlegs de París (Joan de París, Pere Cros d'Alvèrnia) o de les imminents dels teòlegs catalans i occitans: Bernat de Puigcercós, Joan Vigorós, Martín de Ateca, altres professors i autors de renom (Nicolau de Lira, Guiu Terrena i Henry of Harclay) dedicaren algun escrit a discutir la proposta apocalíptica arnaldiana.
