Resumen de Principals factors de risc d’abandonament escolar prematur: el capital cultural i la desigualtat educativa

Joan Vicenç Cladera Salvà

• español

  Los objetivos de este artículo son definir el abandono escolar prematuro, describir sus principales factores de riesgo y conocer algunas clasificaciones. El abandono escolar prematuro es uno de los mayores problemas para alcanzar la justicia intergeneracional. En las Illes Balears, la tasa de abandono en el año 2020 — fecha previa a los efectos de la crisis de la COVID— fue del 21,3 %, y en el conjunto del Estado, del 16 %. Esto supone que España sea el segundo estado de la Unión Europea de los 27 con una tasa más elevada de abandono escolar prematuro, y que las Illes Balears sea la segunda comunidad autónoma con una tasa más alta de abandono escolar.

  Para estudiar esta problemática, la metodología utilizada es el análisis bibliográfico de los artículos científicos más relevantes de la temática a nivel español, en el que se han priorizado los más recientes. Para empezar, se hace una genealogía del abandono escolar prematuro, en la que consta la evolución de los conceptos fracaso escolar, abandono escolar prematuro y desigualdad educativa. A continuación, se estudia la clasificación de los factores de riesgo y su peso en la probabilidad de abandonar. La conclusión es que el factor predictivo más relevante es el estatus socioeconómico y el capital cultural familiar; además, se resta importancia a las sinergias del mercado de trabajo. Paralelamente, es imprescindible reducir el abandono escolar prematuro para garantizar los principios de conservación de las opciones, la calidad y el acceso, las bases de la justicia intergeneracional.

• català

  Els objectius d’aquest article són definir l’abandonament escolar prematur, descriure’n els principals factors de risc i conèixer-ne algunes classificacions. L’abandonament escolar prematur és un dels problemes més grans que hi ha per assolir la justícia intergeneracional.

  A les Illes Balears, la taxa d’abandonament l’any 2020 —data prèvia als efectes de la crisi de la COVID— fou del 21,3 %, i en el conjunt de l’Estat, del 16 %. Aquest fet suposa que Espanya sigui el segon estat de la Unió Europea dels 27 amb una taxa més elevada d’abandonament escolar prematur, i que les Illes Balears sigui la segona comunitat autònoma amb una taxa més alta d’abandonament escolar.

  Per estudiar aquesta problemàtica, la metodologia emprada és l’anàlisi bibliogràfica dels articles científics més rellevants de la temàtica en l’àmbit espanyol, en què s’han prioritzat els més recents. Per començar, es fa una genealogia de l’abandonament escolar prematur, en què hi ha l’evolució dels conceptes fracàs escolar, abandonament escolar prematur i desigualtat educativa. A continuació, s’estudia la classificació dels factors de risc i el pes que tenen en la probabilitat d’abandonar. La conclusió és que el factor predictiu més rellevant és l’estatus socioeconòmic i el capital cultural familiar;

  a més, es resta importància a les sinergies del mercat de treball. Paral·lelament, és imprescindible reduir l’abandonament escolar prematur per garantir els principis de conservació de les opcions, de la qualitat i de l’accés, les bases de la justícia intergeneracional.