Nomofòbia: una crítica social des de l’art de la psicopolítica i l’addicció tecnològica

• Antoni Aguiló Bonet ^[1] ; Lluís Vidaña Lladó ^[2]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
  2. [2] Universitat de les Illes Balars
• Localización: Anuari de la Joventut de les Illes Balears, ISSN-e 2605-5139, Nº. 2022, 2022, págs. 206-223
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El objetivo principal de este artículo es analizar la crítica social que el artista Lluís Vidaña transmite con la instalación visual Nomofòbia con el fin de relacionarla con el uso compulsivo que una parte significativa de la actual población adolescente y juvenil hace del teléfono móvil. A tal efecto, el artículo se divide en cuatro partes. En la primera, a modo de introducción, se expone brevemente el recorrido artístico de la obra de Vidaña sobre entornos digitales. En la segunda, a la luz de la filosofía política y la teoría social crítica contemporánea, se presentan los conceptos adicción tecnológica, nomofobia y psicopolítica. En la tercera parte, estos conceptos se ponen en relación con los hábitos digitales de la generación milenial y posteriores. La cuarta parte da a conocer el contenido y el significado de la mencionada instalación. Por último, se plantean algunas reflexiones.

  • català

    L’objectiu principal d’aquest article és analitzar la crítica social que l’artista Lluís Vidaña transmet amb la instal·lació visual Nomofòbia, amb la finalitat de relacionar-la amb l’ús compulsiu que una part significativa de l’actual població adolescent i juvenil fa del telèfon mòbil.

    A aquest efecte, l’article es divideix en quatre parts. En la primera, a manera d’introducció, s’exposa breument el recorregut artístic de l’obra de Vidaña sobre entorns digitals. En la segona, a la llum de la filosofia política i la teoria social crítica contemporània, es presenten els conceptes addicció tecnològica, nomofòbia i psicopolítica. En la tercera part, aquests conceptes es posen en relació amb els hàbits digitals de la generació mil·lennista i posteriors.

    La quarta part dona a conèixer el contingut i el significat de la instal·lació esmentada. Per acabar, es plantegen algunes reflexions.