Resumen de Of eyes and men: Diffracted violence, embodied vision, and dis/continuous objectivity

Jannis Steinke

• español

  Según Donna Haraway, el método científico incorpóreo se basa en parábolas sobre la objetividad (Haraway, 1988, p. 575f.). Esta se enmarca como el principio obligatorio que puede visualizar un conocimiento representativo al que se accede mediante herramientas del empirismo, principalmente, el ojo fálico. Este artículo (vuelve) a una famosa parábola sobre la objetividad: The Sandman de E.T.A. Hoffmann, entrelazándolo con los conocimientos situados de Donna Haraway y la concepción de dis/continuidad de Karen Barad. Se enfoca en la violencia que siempre se despliega en la producción de conocimiento y ofrece una alternativa: otro tipo de objetividad que ni desatiende ni afirma incondicionalmente esta violencia, sino que la transforma al sentir que un acto violento siempre devuelve el golpe.

• English

  According to Donna Haraway, a certain disembodied scientific method relies on parables about objectivity (Haraway, 1988, p. 575f.). The latter is framed as the mandatory principle that can visualize a representative knowledge that is accessed by tools of empiricism – most prominently, the phallic eye. This article (re-)turns to a famous parable about objectivity – The Sandman by E.T.A. Hoffmann – entangling it with Donna Haraway’s situated knowledges and Karen Barad’s conception of adis/continuity. It focuses on the violence that is always displayed in knowledge production and offers an alternative: another kind of objectivity that neither neglects nor unconditionally affirms this violence, but rather transforms it by sensing the fact that a violent act always hits back.

• català

  Segons Donna Haraway, el mètode científic incorpori es basa en paràboles sobre l'objectivitat (Haraway, 1988, p. 575f.). Aquesta s'emmarca com el principi obligatori per a visualitzar un coneixement representatiu el qual s'accedeix mitjançant eines de l'empirisme, principalment l'ull fàl·lic. Aquest article (torna) a una famosa paràbola sobre l'objectivitat: The Sandman d'E.T.A. Hoffmann, entrellaçant-ho amb els coneixements situats de Donna Haraway i la concepció de dis/continuïtat de Karen Barad. S'enfoca en la violència que es desplega en la producció de coneixement i ofereix una alternativa: un altre tipus d'objectivitat que ni desatén ni afirma incondicionalment aquesta violència, sinó que la transforma en sentir que un acte violent sempre torna el cop.