Una imagen en blanco. Percepción y tiempo en la fotografía de Hiroshi Sugimoto.

• Jiménez-Donaire Martínez, Salvador ^[1]
  1. [1] Universidad de Sevilla

     Universidad de Sevilla

     Sevilla, España

     
• Localización: BRAC: Barcelona, Research, Art Creation, ISSN-e 2014-8992, Vol. 11, Nº. 1, 2023 (Ejemplar dedicado a: February)
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Una Imatge en Blanc. Percepció i Temps en la Fotografia de Hiroshi Sugimoto
  • A Blank Image. Perception and Time in Hiroshi Sugimoto’s Photograhy
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La obra de Hiroshi Sugimoto abarca más de cuatro décadas y el artista japonés se ha convertido en uno de los creadores más aclamados de su generación. Su práctica artística se cimienta sobre nociones como el tiempo, la memoria o la transitoriedad. En este texto examinamos las series Theaters y Seascapes, dos de los proyectos más celebrados del artista, en los que Sugimoto ofrece un registro visual de la duración. Con un enfoque conceptual y a través de una metodología paciente, basada en largos tiempos de exposición y un meticuloso proceso de revelado analógico, Sugimoto levanta cuestiones radicales en torno al binomio tiempo-fotografía. En el presente texto analizaremos cómo las estrategias de ralentización y dilación propuestas por Sugimoto alteran nuestra percepción y experiencia temporal. Para ello, revisaremos los vínculos de su trabajo con teorías sobre el Slow Art, categoría artística propuesta por Arden Reed, y nos acercaremos, de la mano de Juan Martín Prada, a la obra de Sugimoto en clave de contraimagen para demostrar que su fotografía nos brinda, destilada, una oportunidad para la contemplación y el descanso perceptivo: una imagen-tiempo.

  • català

    L'obra d'Hiroshi Sugimoto abasta més de quatre dècades i l'artista japonès haesdevingut un dels creadors més aclamats de la seva generació. La seva pràctica artística es fonamenta sobre nocions com el temps, la memòria o la transitorietat. En aquest text examinem les sèries Theaters i Seascapes, dos dels projectes més celebrats de l'artista, on Sugimoto ofereix un registre visual de la durada. Amb un enfocament conceptual i mitjançant una metodologia pacient, basada en llargs temps d'exposiciói un meticulós procés de revelatge analògic, Sugimoto aixeca qüestions radicals al voltant del binomi temps-fotografia. En aquest text analitzarem com les estratègies d'alentiment i dilació proposades per Sugimoto alteren la nostra percepció iexperiència temporal. Per això, revisarem els vincles del seu treball amb teories sobre l'Slow Art, categoria artística proposada per Arden Reed, i ens aproparem, de la mà de Juan Martín Prada, a l'obra de Sugimoto en clau de contraimatge per demostrar que la seva fotografia ens brinda, destil·lada, una oportunitat per a la contemplació i el descans perceptiu: una imatge-temps.

  • English

    Hiroshi Sugimoto's work spans more than four decades, and the Japanese artist has become one of the most acclaimed creators of his generation. His artistic practice is based on notions of time, memory and the transitory. In this text we will examine the Theaters and Seascapes series, two of the artist's most celebrated projects, in which Sugimoto offers a visual record of duration. With a conceptual approach and through a patient methodology, based on long exposure times and a meticulous analogydevelopment process, Sugimoto raises radical questions about the time-photography binomial. In this text we will analyse how the slowing down strategies proposed by Sugimoto alter our perception and temporal experience. In order to do so, we willanalyse the links between his work and the theories about Slow Art, an artisticcategory proposed by Arden Reed, and, with the help of Juan Martín Prada, we will approach Sugimoto's photography as an example of counter-image to show that hisphotography offers a distilled opportunity for contemplation and perceptual rest: an image-time.