L’episodi de Míriam i Aaron criticant a Moisès (Nm 12,1-15) es clou amb l’exclusió de Míriam del campament i l’espera del seu retorn (Nm 12,14-15). Els dos versets finals presenten matisos dignes de subratllar en les diferents versions. Si el text masorètic presenta l’exclusió de Míriam com un avergonyiment públic per malparlar contra Moisès, la versió grega ho explica dins el procés guaridor del contagi de la lepra. Les versions aramees del targum palestinenc (Pseudo-Yonatan i Neòfiti) fusionen el sentit de les versions hebrea i grega, i introdueixen un midraix sobre el mèrit de Míriam de vetllar la sort del seu germà quan va ser dipositat en el Nil. Aquest gest mereix que Iahvè i el poble esperin la seva reincorporació a la comunitat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados