Resumen de Possibilitat i fracàs d'una síntesi regeneracionista ibèrica. Espanya i Catalunya en el diàleg entre Unamuno, Maragall i Zulueta (1900-1911)
- English
Based on the analysis of the epistolary relationship between Miguel de Unamuno, Joan Maragall and Lluís de Zulueta, this article aims to explore the debate on Catalanism among the regenerationist intellectuals of the early 20th century. Was it possible to fit the growing Catalan national affirmation (with its implicit nationalist codification and myths) into the theoretical regenerationism of Spanish frame formulated by intellectuals like Unamuno? In the dialogue between Unamuno and his Catalan interlocutors there’s mutual understanding, but also multiple dividing lines arise that make it difficult to find common ground. Iberianism formulated by Maragall seems to be a plausible synthesis, but the multiple tensions at stake (the confrontation of opposing nationalizing projects, as well as intellectuals’ own weakness and social contradictions) prevent this idea to be realised.
- català
A partir de l’anàlisi de la relació epistolar que Miguel de Unamuno estableix amb Joan Maragall i Lluís de Zulueta, aquest article pretén explorar el debat que s’estableix sobre el catalanisme entre la intel·lectualitat regeneracionista de principis del segle XX. Era possible encabir la creixent afirmació nacional catalanista i la codificació nacionalista implícita en la teòrica regeneració pàtria d’àmbit espanyol formulada per intel·lectuals com Unamuno? En el diàleg entaulat entre Unamuno i els seus interlocutors catalans s’evidencien complicitats, però també múltiples línies de fractura que dificulten un punt de trobada regeneracionista. L’iberisme sembla ser la idea maragalliana que actua com a síntesi, però a la pràctica les múltiples tensions en joc (la confrontació de projectes nacionalitzadors oposats, la pròpia feblesa i contradiccions inherents a la posició social de l’intel·lectual) la impossibiliten.
