En aquest treball s’analitzen i es contextualitzen les notes, les marques i les referències creuades que Rafel Ginard va deixar manuscrites en un exemplar del seu llibre El cançoner popular de Mallorca. Aquests epitextos de caràcter íntim ens ajuden a entendre quina percepció tenia l’autor sobre la seva obra i en certa manera posen l’èmfasi en algunes de les preocupacions fonamentals del folklorista mallorquí: el bon ús de la llengua i la depuració estilística, l’apreciació del folklore com a fenomen cultural i social i de la tasca científica dels folkloristes, la configuració de la poesia oral mallorquina i la voluntat de deixar testimoni del seu propi passat per mitjà de les memòries personals.
This paper analyses and contextualises the notes, marks and cross-references that Rafel Ginard left handwritten in a copy of his book El cançoner popular de Mallorca. These intimate epitexts help us to understand the author’s perception of his own work and, to a certain extent, emphasise some of the Mallorcan folklorist’s main concerns: the proper use of language and stylistic purification, the appreciation of folklore as a cultural and social phenomenon and the scientific task of folklorists, the configuration of Mallorcan oral poetry and the desire to bear witness to his own past through personal memories.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados