Resumen de Trabajo industrializado y praxis social: la impronta republicano-democrática en la crítica económico-política de Marx
- español
Dos de las cuestiones que han suscitado mayor debate académico sobre la tradición republicana en los últimos años abordan su vinculación histórico-normativa con la democracia y las relaciones de trabajo. Sin embargo, la caracterización más popular actualmente, el neorrepublicanismo, desatiende la riqueza conceptual originada en las poleis democráticas, particularmente Atenas, en la que se conjugan ambas cuestiones. En este artículo se revisa la argumentación aristotélica acerca de la esclavitud natural, la virtud y el trabajo en el contexto de una activa movilización del demos que confrontó en la práctica los ataques demofóbos contra el trabajo libre. Tras disolverse las bases constitutivas de este contexto, proliferaron, a través del estoicismo primero, y luego del cristianismo, una serie de abstracciones ontológico-sociales y político-éticas que dieron lugar a supuestos atomistas en el pensamiento social. La crítica a la Economía Política de Karl Marx es heredera de una tradición, democrática, que problematiza las dinámicas sociales que fundamentan estos supuestos y los integra en su análisis de la articulación socio-institucional de la lucha de clases en el proceso de industrialización. La revisión de categorías y las dinámicas analizadas por Marx remiten a las condiciones de posibilidad y de conscienciación revolucionaria para llevar a cabo unas nuevas bases constitutivas para la virtud política, reorganizando la actividad productiva a fin de fomentar la deliberación.
- English
Two of the most debated issues on republican tradition focus on the historical-normative link with democracy and with labour relations. However, the most popular academic account of this tradition, neo-republicanism, ignores the conceptual richness of the democratic poleis, particularly Athens, in which both issues come together. This article examines some aspects of Aristotle's arguments about natural slavery, virtue, and labour, in the context of an active mobilization of the demos that confronted in practice the demophobic attacks on free labour. After the dissolution of the constitutive foundations of this context, a series of ontological-social and political-ethical abstractions proliferated, first through Stoicism and then through Christianity, giving rise to atomistic assumptions in social thought. The critique of Karl Marx's Political Economy is heir to a democratic tradition that problematizes the social dynamics underlying these assumptions, and he integrates them into its analysis of the socio-institutional articulation of class struggle in the process of industrialization. The revision of categories and the dynamics analysed by Marx refer to the conditions of possibility and revolutionary consciousness needed to carry out new constitutive bases for political virtue, reorganizing productive activity to foster deliberation.
- català
Dues de les qüestions que han suscitat més debat acadèmic sobre la tradició republicana en els últims anys aborden la seva vinculació històrico-normativa amb la democràcia i amb les relacions de treball. No obstant això, la caracterització actualment més popular, el neorrepublicanisme, desatén la riquesa conceptual originada en les poleis democràtiques, particularment Atenes, en la qual es conjuguen totes dues qüestions. En aquest article es revisa l'argumentació aristotèlica sobre l'esclavitud natural, la virtut i el treball en el context d'una activa mobilització del demos que va confrontar en la pràctica els atacs demòfobs contra el treball lliure. Una vegada disoltes les bases constitutives d'aquest context, van proliferar, a través de l'estoïcisme primer, i després del cristianisme, una sèrie d'abstraccions ontològico-socials i político-ètiques que van donar lloc a supòsits atomistes en el pensament social. La crítica a l'Economia Política de Karl Marx és hereva d'una tradició, democràtica, que problematiza les dinàmiques socials que fonamenten aquests supòsits i els integra en la seva anàlisi de l'articulació soci-institucional de la lluita de classes en el procés d’industrialització. La revisió de categories i les dinàmiques analitzades per Marx remeten a les condicions de possibilitat i de conscienciació revolucionària per a establir unes noves bases constitutives per a la virtut política, reorganitzant l'activitat productiva de cara a fomentar la deliberació.
