Vindicació filosòfica de la matèria

• Autores: Mercè Rius
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 63, 2022, págs. 283-292
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Philosophical vindication of matter
  • Défense philosophique de la matière
  • Vindicación filosófica de la materia
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este artículo procura deconstruir la metafísica aristotélica de la materia, en relación con las categorías de existencia y contingencia, siempre en el marco de una concepción contemporánea del lenguaje, entendido como escritura. Para Aristóteles, la materia es indeterminada (aóristos). Así pues, desde la perspectiva actual, se trataría de un concepto límite, que situaría la materialidad de todo lo existente, las propias formas inclusive, en el umbral de la representación –como un «grado cero de la filosofía».

  • català

    Aquest article procura desconstruir la metafísica aristotèlica de la matèria, amb relació a les categories d’existència i contingència, sempre en el marc d’una concepció contemporània del llenguatge, entès com a escriptura. Per Aristòtil, la matèria és indeterminada (aóristos). Així doncs, des de la perspectiva actual, es tractaria d’un concepte límit, que situaria la materialitat de tot el que existeix, compreses les mateixes formes, en el llindar de la representació —com un «grau zero de la filosofia».

  • English

    This article seeks to deconstruct the Aristotelian metaphysics of matter in relation to the categories of existence and contingency, always within the framework of a contemporary conception of language, understood as writing. For Aristotle, matter is indeterminate (aóristos). Thus, from today’s perspective, it would be a limited concept, which would situate the materiality of all that exists, including the forms themselves, on the threshold of representation – as a “de-gree zero of philosophy”.

  • français

    Cet article cherche à déconstruire la métaphysique aristotélicienne de la matière, par rapport aux catégories d'existence et de contingence, toujours dans le cadre d'une conception contem-poraine du langage, entendu comme écriture. Pour Aristote, la matière est indéterminée (aóris-tos). Ainsi, dans la perspective actuelle, il s'agirait d'un concept limite, qui situerait la matériali-té de tout ce qui existe, y compris les formes elles-mêmes, au seuil de la représentation – comme un « degré zéro de la philosophie ».