La COVID-19, una possibilitat per millorar l’educació en línia. El cas de l’educació postobligatòria i la formació professional

• Autores: Jordi Brasó i Rius, Meritxell Arderiu Antonell
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 63, 2022, págs. 163-177
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • COVID-19, a possibility to improve (e-)education. The case of post-compulsory education and professional training
  • Le COVID-19, une possibilité d’améliorer l’e-Éducation. Le cas de l’enseignement post-obligatoire et de la formation professionnelle
  • El COVID-19, una posibilidad para mejorar la educación en línea. El caso de la educación postobligatoria y la formación profesional
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    Las pandemias, además de poner en riesgo la vida humana, implican alteraciones culturales, sociales y económicas. La aportación reflexiona en torno al cambio educativo de este nuevo mundo, con un exceso de información en la red, inmediatez en la recepción de informaciones y una situación en la que a menudo el docente y el discente no se encuentran únicamente en un espacio físico. Se centra el estudio en la formación profesional. La metodología se ha basado en el análisis de las aportaciones de pensadores que tratan el fenómeno de la educación, que se ha acompañado de fuentes que analizan el hecho pandémico. Además, el entorno de los institutos, junto con la normativa vigente y la creada a raíz de la COVID-19, ayudan a contextualizar el marco teórico. Se concluye que el profesorado ha tenido que renovarse, en el ámbito tecnológico, lo que le ha hecho más competente, pero más vulnerable y dependiente. Aparece también una educación que, si bien ya se asomaba, ahora ya ha quedado implantada: la e-Educación. Se ha diluido todo un modelo de contacto físico, y ahora se concibe la educación a través de Internet, que en ningún caso es neutro ni crítico y/a menudo pretende influenciar al individuo para cambiar conductas.

  • français

    Les pandémies, outre qu’elles mettent en danger la vie humaine, impliquent des bouleversements culturels, sociaux et économiques. Cette contribution vise à entamer une réflexion sur le changement éducatif que ce nouveau monde implique, avec un excès d’informations sur le Web, avec une immédiateté dans la réception des informations et avec une situation dans laquelle souvent l’enseignant et l’apprenant ne se rencontrent pas seulement dans un espace physique. L’étude est centrée sur l’enseignement post-obligatoire, notamment sur la formation professionnelle. La méthodologie a été fondée sur l’analyse des contributions des penseurs qui traitent du phénomène de l’éducation, accompagnée par des sources analysant le fait pandémique. En outre, l’environnement des établissements scolaires, ainsi que la réglementation en vigueur et celle créée à la suite du COVID-19, aident à contextualiser le cadre théorique. Il en ressort que le corps enseignant a dû se renouveler, dans le domaine technologique, ce qui l’a rendu plus compétent, mais plus vulnérable et dépendant. On assiste également à l'apparition d'une nouvelle forme d'éducation qui, bien qu’elle se soit déjà insinuée, est désormais mise en œuvre : l'e-Éducation. C’est tout un modèle de contact physique qui a été dilué – et l’éducation est désormais conçue par le biais d’Internet –, qui n’est en aucun cas neutre ou critique, et qui vise souvent à influencer l’individu pour qu’il change de comportement.

  • català

    Les pandèmies, a més de posar en risc la vida humana, impliquen alteracions culturals, socials i econòmiques. Al segle XXI, amb l’ésser humà com a superior a tota l’espècie animal i creient-nos, gràcies als avenços, superiors a Déu, la COVID-19 ha tornat a posar de manifest diverses qüestions: la fragilitat de la vida humana, la divisió de classes, el control de la població, la restricció de llibertats o el poder del capitalisme, fet que ha alterat molts aspectes de la vida, i també l’educació. L’objectiu de l’aportació pretén reflexionar al voltant del canvi educatiu que suposa aquest nou món, amb un excés d’informació a la xarxa, una immediatesa en la recepció d’informacions i una situació en què sovint el docent i el discent no es troben únicament en un espai físic. Se centra l’estudi en l’educació postobligatòria, concretament en la formació professional. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi de les aportacions de pensadors que tracten el fenomen de l’educació, acompanyat de fonts que analitzen el fet pandèmic. L’entorn dels instituts, juntament amb la normativa vigent i la creada arran de la COVID-19, ajuden a contex-tualitzar el marc teòric. Conclou que el professorat s’ha hagut de renovar, en l’àmbit tecnolò-gic, i això l’ha fet més competent, però més vulnerable i dependent. Apareix també una educació que, si bé ja treia el cap, ara ja ha quedat implantada: l’educació en línia. S’ha diluït tot un model de contacte físic, i ara es concep l’educació a través d’Internet, que no és neutra ni críti-ca, i sovint pretén influenciar l’individu per canviar conductes.

  • English

    In addition to putting human life at risk, pandemics involve cultural, social and economic changes. The aim of the contribution is to reflect on the educational change that this new world entails, with an excess of information on the internet, an immediacy in receiving information and a situation in which often the teacher and the learner are not only in a physical space. The study focuses on post-compulsory education, specifically occupational training. The methodology was based on an analysis of contributions of thinkers who address the phenomenon of education, which has been accompanied by sources that analyze the pandemic. In addition, the environment of the institutes, current regulations and those created as a result of COVID-19, help to contextualize the theoretical framework. It is concluded that teaching staff have had to be renew their knowledge in the technological field, which has made them more competent, but also more vulnerable and dependent. A form of education that was already emerging has now been implemented: e-education. An entire model of physical contact has been diluted, and now education is conceived through the internet, which is in no way neutral or critical and often aims to influence the individual to change their behavior.