Visigothic Monastic History: Old Paths and New Directions

• Collins, Roger ^[1]
  1. [1] University of Edinburg
• Localización: SVMMA. Revista de cultures medievals, ISSN-e 2014-7023, Nº. 20, 2022, págs. 40-69
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Història monàstica visigòtica: vells camins i noves direccions
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Half a century ago, the evidence for monastic life and practices in the Visigothic kingdom consisted entirely of literary sources of very unequal merit, both in the value of their contents and its interpretation, and in the quality of the editions of them. Over recent decades, the latter has improved, though the lack of a proper critical edition of most of the monastic rules of the period remains a great weakness. After a slightly hesitant start, caused by disagreements over chronology, archaeology has come to play a central role in uncovering and understanding the evidence for Visigothic monasticism. Comparisons with discoveries made in several other geographical contexts, ranging from Egypt to the islands of the Hebrides, can enhance understanding of its scale and importance in the Iberian Peninsula in the post-Roman centuries. While much work remains to be done, it seems from what has now been achieved that Hispanic monasticism was far more extensive and more varied in character than would have been believed fifty years ago. Textual editing and study now need to be accelerated, to keep pace with expected further archaeological discoveries, to provide a better understanding of this important aspect of the history of the Visigothic kingdom.

  • català

    Fa mig segle, les úniques evidències de la vida i les pràctiques monàstiques del regne visigòtic procedien de fonts literàries, encara que de mèrit molt desigual, tant pel valor dels seus continguts i la seva interpretació, com per la qualitat de les seves edicions. Durant les últimes dècades, aquesta darrera qüestió ha millorat, tot i que la manca d'una edició crítica adequada de la majoria de les regles monàstiques de l'època continua sent un punt feble. Després d'un inici lleugerament vacil·lant, causat per desacords sobre la cronologia, l'arqueologia ha començat a tenir un paper central a l'hora de descobrir i entendre els testimonis del monaquisme visigòtic. Les comparacions amb descobertes fetes en d’altres contextos geogràfics, que van des d'Egipte fins a les illes Hèbrides, poden millorar la comprensió de la seva escala i importància a la península Ibèrica en els segles postromans. Encara que queda molta feina per fer, però podem aventurar-nos a dir que el monaquisme hispànic era molt més extens i de caràcter més variat del que s'hauria cregut ara fa cinquanta anys. Per això és important accelerar l'edició i l'estudi de textos per seguir el ritme dels descobriments arqueològics, per entendre millor aquest aspecte important de la història del regne visigot.