Un relat per a una hagadà perduda. Més enllà de l’Hagadà d’Or i l’Hagadà Germana

• Rosa Alcoy ^[1] ; Alba Barceló ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: TAMID: Revista Catalana Anual d´Estudis Hebraics, ISSN 1138-5561, ISSN-e 2013-4029, Nº. 17, 2022, págs. 105-146
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • A tale for a lost haggadah. Beyond the Golden Haggadah and the Sister Haggadah
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Aquest estudi té com objectiu principal extreure noves conseqüències de la relació que B. Narkiss va establir entre l’Hagadà d’Or i l’Hagadà Germana, dos importants manuscrits del segon quart de segle xiv que van ser il·luminats a Catalunya. La distància estilística entre les dues hagadàs és gran però les relacionen, de forma inequívoca, algunes composicions i solucions iconogràfiques. El manuscrit daurat integra il·luminacions excepcionals de caràcter àulic, vinculades a un taller del Segon gòtic lineal, en època del rei Jaume II, mentre que la Germana és una creació que es pot entendre bé ja dins del regnat d’Alfons el Benigne. Malgrat les limitacions plàstiques dels il·luminadors de l’Hagadà Germana, el seu treball no amaga les expressions i les fórmules que la connecten amb una nova cultura italianitzant que anirà envaint el context català. Per tant, la confrontació dels estils i els aspectes temàtics que desenvolupen aquests llibres hebreus, descriuen dos contextos creatius heterogenis i donen  indicis per defensar l’existència d’una hagadà perduda d’estil italianitzant que, prenent com a plausible referent l’Hagadà d’Or, o tal vegada una obra equivalent, esdevindria model de l’Hagadà Germana. Les diferències entre la parella de manuscrits de la British Library obren una escletxa que pot explicar aquest esglaó perdut. A partir d’aquí, i sense obviar les incerteses de la hipòtesi, els trets italianitzants de l’Hagadà germana conviden  considerar l’existència d’una hagadà produïda al taller de Ferrer Bassa, pintor i miniaturista del rei, que va rebre encàrrecs de comitents jueus i va tenir un pes essencial en la introducció dels nous codis estilístics, que transformen la cultura figurativa catalana del segle xiv.

  • English

    The main aim of this study is to extract new conclusions from the relationship that B. Narkiss established between the Golden Haggadah and the Sister Haggadah, two important manuscripts from the second quarter of the 14th century which were illuminated in Catalonia. The stylistic distance between the two Haggadot is great, but they are unequivocally related through certain iconographic solutions and compositions. The golden manuscript features exceptional illuminated elements of an aulic nature, which are linked to a workshop from the second linear Gothic stage, in the times of King James II, while the Sister Haggadah can be considered to date from the reign of Alfonso the Kind. Despite the plastic limitations of the illuminators of the Sister Haggadah, their work does not hide expressions and formulae connecting it with a new Italianizing culture that would progressively invade the Catalan context. Thus, a comparison of the styles and thematic aspects of the Hebrew documents in question reveals two heterogeneous creative contexts and suggests the existence of a lost Haggadah of an Italianizing style, which, having plausibly drawn on the Golden Haggadah or maybe an equivalent work, would become a model for the Sister Haggadah. The differences between the two manuscripts, which are kept in the British Library, constitute a gap that could be explained by such a missing link. On that basis, and without ignoring the uncertainties of the hypothesis, the Italianizing characteristics of the Sister Haggadah suggest the possible existence of a Haggadah produced in the workshop of Ferrer Bassa, painter and miniaturist to the king, who received commissions from Jewish clients and played an essential role in the introduction of the new stylistic codes that transformed 14th-century Catalan figurative culture.