Els testaments de na Goig, jueva de Girona, habitant de Vic

• Irene Llop-Jordana ^[1]
  1. [1] Universitat de Vic

     Universitat de Vic

     Vich, España

     
• Localización: TAMID: Revista Catalana Anual d´Estudis Hebraics, ISSN 1138-5561, ISSN-e 2013-4029, Nº. 17, 2022, págs. 51-79
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The wills of Goig, a Jewish woman from Girona who lived in Vic
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    Una de les figures més rellevants de la comunitat jueva de Vic als seus inicis va ser Goig. Jueva de Girona, va arribar a Vic uns anys després que s’hi instal·lés la seva germana Regina. Com ella, s’hi va establir amb el marit, els fills i les filles. Va dominar el mercat del crèdit a mitjan segle xiii, i mentre ella tenia una important participació en el préstec, el seu marit, David Canviador, es dedicava a la taula de canvi. Entre l’abundant documentació notarial de la comunitat jueva vigatana tan sols hi ha dos testaments: tots dos són de Goig. L’article repassa la seva trajectòria vital, analitza els seus testaments i ofereix una visió sobre els testaments llatins de dones jueves catalanes. El primer, de 1266, detalla els llegats als fills, les filles i la neta, i inclou la condició que David Canviador no es torni a casar. El segon, de 1283, escrit quan està malalta, és força diferent i mana que el seu marit distribueixi els seus béns entre els seus fills i filles. Constitueix el testament d’una jueva catalana més antic publicat fins ara. Els testaments llatins tenen plena validesa entre els jueus, alhora que també en tenen en tribunals cristians. Són, a més, una mostra de l’aculturació d’aquesta societat.

  • English

    In the early days of the Jewish community of Vic, one of its most notable figures was Goig, a Jewish woman from Girona. She arrived in Vic a few years after her sister, Regina, had taken up residence there. Like Regina, Goig established herself in Vic with her husband, sons and daughters. She dominated the credit market in the mid 13th century. While she was a major moneylender, her husband, David Canviador, was a money changer. The abundant notarial documentation about Vic’s Jewish community includes just two wills, both of them made by Goig. This article looks back at her life, analyses her wills, and offers an insight into the Latin wills of Catalan Jewish women. The first of Goig’s wills, from 1266, details her legacies to her sons, daughters and granddaughter, and includes the condition that her husband not remarry. The second, from 1283, written when she was ill, is quite different and instructs her husband to distribute her property among their sons and daughters. Goig’s will is the oldest published will of a Catalan Jewish woman studied to date. Latin wills had full validity among Jews, as well as in Christian courts, and are evidence of the society’s acculturation.