L’autoreflexivitat a l’èpica verdagueriana: L’Atlàntida – un mite d’origen de la poesia a la nova Hespèria

• Friedlein, Roger ^[1]
  1. [1] Ruhr University Bochum

     Ruhr University Bochum

     Kreisfreie Stadt Bochum, Alemania

     
• Localización: Anuari Verdaguer, ISSN 1130-202X, Nº. 30, 2022, págs. 451-471
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Selfreflection in Verdaguerian epic: L’Atlàntida—a myth of origins from poetry to the New Hesperia
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    En L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, l’autoreflexivitat del poema es manifesta en primer lloc en els personatges d’Hesperis, el Cor d’illes gregues i l’herculeïde Baleu. En els episodis respectius, es troben peces poètiques de tres gèneres divergents, inserides al poema. Vistos en conjunt, aquests episodis formen un mite d’origen de la poesia a la nova Hespèria. Aquest relat metapoètic és un fil narratiu central de L’Atlàntida que, fins ara, havia estat descrit només parcialment. L’elaboració del mite de l’Atlàntida com un regne perdut de l’art aproxima el poema de Verdaguer, en la seva dimensió autoreflexiva, a certes posicions poetològiques del Romanticisme.

  • English

    In Jacint Verdaguer’s L’Atlàntida, self-reflection in the poem comes through firstly in the figures of Hesperis, the Chorus of Greek Isles and the Herculeïde Baleu. In their respective episodes, poetic pieces can be found in three divergent genres inserted into the poem. Taken together, these episodes form a myth of origins of poetry in the New Hesperia. This metapoetic tale is a central narrative thread of L’Atlàntida that, until now, has only been partially described. The making of the myth of Atlantis as a lost kingdom of art brings Verdaguer’s poem, in its self-reflective dimension, into closer contact with certain poetological positions of Romanticism.