Resumen de La urbanitat (1868), de Serafí Pitarra, i els manuals d’urbanitat en la societat catalana del segle XIX.: Sobre la versemblança de l’alternança de llengües
- català
L’article estudia l’alternança de llengües en la comèdia La urbanitat(1868) de FredericSoler centrant-se en la transmissió de les normes sociopragmàtiques a la Catalunya vuitcentista. Com a motius de l’alternança es determinen, en primer lloc, el marc legal del teatre a l’època i,en segon, les convencions literàries concernent el paper dels personatges tipus. S’hi afegeix, entercer lloc, la possibilitat de construir el conflicte català-castellà en els seus vessants socials de burgesia i aristocràcia. No obstant, s’ha de tenir en compte, en quart lloc, el motiu de pes: la versemblança que deriva de l’objecte posat en escena, és a dir, el manual de bona criança, el qualera d’ús exclusivament en castellà. Estudiat com a document sociolingüístic, La urbanitatés un testimoni de la «facilitació del coneixement i de l’ús de la llengua expansiva», és a dir, del castellà (PUEYO1996, p. 10).
- English
The article studies the alternation of languages in Frederic Soler’s (aka Serafí Pitarra) comedy La urbanitat(1868), focusing on the transmission of socio-pragmatic norms in nineteenth-century Catalonia. It finds that the alternation is determined, firstly, by the legal framework of theatrical performance at the time and, secondly, by the literary conventions surrounding the role of the typical characters. One might add, in third place, a possible attempt at presenting the Catalan-Spanish opposition in terms of a contrast between bourgeoisie and aristocracy. But the fourth,and weightiest reason, derives from the object on stage, that is, the etiquette book, which by its own nature, could only exist in Spanish. As a sociolinguistic document, La urbanitatis a testimony to the “facilitation of the knowledge and use of the language in expansion”, that is, Spanish (PUEYO1996, p. 10)
