La novella italiana bajo sospecha: el "Pecorone" de Giovanni Fiorentino y la censura literaria en la España renacentista y barroca

• Núñez García, Laureano ^[1]
  1. [1] García
• Localización: Transfer: revista electrónica sobre traducción e interculturalidad, ISSN-e 1886-5542, Vol. 18, núm. 2 (Este número especial de la revista Transfer reúnEdición de María Dolores Valencia y Victoriano Peña), 2023 (Ejemplar dedicado a: Literatura, censura i traducció. Llibres italians i Inquisició a l'Espanya dels segles d'Or), págs. 129-144
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The Italian Novella under Suspect: Giovanni Fiorentino's "Pecorone" and Literary Censorship in Renaissance and Baroque Spain
  • La novel·la italiana sota sospita: el "Pecorone" de Giovanni Fiorentino i la censura literària a l'Espanya renaixentista i barroca
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El Pecorone es una colección de cincuenta cuentos escritos a finales del siglo XIV por Giovanni Fiorentino. Sin embargo, la edición prínceps es posterior, de 1558. La Inquisición decretó rápidamente su prohibición, primero en Italia a partir de la década de los años setenta del siglo XVI y poco después en España. Este artículo se propone analizar los motivos por los que la obra fue censurada, que presumiblemente tuvieron que ver con el carácter inmoral que a juicio de los censores tenían algunos de sus cuentos y con la desconfianza que el género de las novelle suscitó en la Europa contrarreformista de la segunda mitad del siglo. Seguiremos así el rastro de las distintas prohibiciones en los índices de la Inquisición española, a partir del de Gaspar Quiroga de 1583, cotejándolos con otros índices europeos. También se estudia la traducción de Luis Gaitán de Vozmediano de uno de los cuentos en 1590. Esta traducción supone un ejemplo evidente de autocensura cuya finalidad debió ser, por un lado, evitar problemas con la Inquisición y, por otro, acercar el texto al ideario conservador e intransigente en materia de moralidad que se había impuesto a partir del Concilio de Trento.

  • català

    El Pecorone és una col·lecció de cinquanta contes escrits a finals del segle XIV per Giovanni Fiorentino. No obstant això, l'edició prínceps és posterior, del 1558. La Inquisició va decretar ràpidament la seva prohibició, primer a Itàlia a partir de la dècada dels anys setanta del segle XVI i poc després a Espanya. Aquest article es proposa analitzar els motius pels quals l'obra va ser censurada, que presumiblement van tenir a veure amb el caràcter immoral que a parer dels censors tenien alguns dels seus contes i amb la desconfiança que el gènere de les novelle va suscitar a l'Europa contrareformista de la segona meitat del segle. Seguirem així el rastre de les diferents prohibicions als índexs de la Inquisició espanyola, a partir del de Gaspar Quiroga de 1583, acarant-los amb altres índexs europeus. També s'estudia la traducció de Luis Gaitán de Vozmediano d'un dels contes el 1590. Aquesta traducció suposa un exemple evident d'autocensura la finalitat de la qual devia ser, per una banda, evitar problemes amb la Inquisició i, de l'altra, acostar el text a l'ideari conservador i intransigent en matèria de moralitat que s'havia imposat a partir del Concili de Trento.

  • English

    The Pecorone is a collection of fifty tales written in the late 14th century by Giovanni Fiorentino. However, the first edition dates from 1558. The Inquisition quickly decreed its prohibition, first in Italy in the 1970s and shortly afterwards in Spain. This article sets out to analyse the reasons why the work was censored, which presumably had to do with the immoral character that the censors considered some of its stories had and with the distrust that the novelle genre aroused in the counter-reformationist Europe of the second half of the century. We will thus follow the trail of the different prohibitions in the indexes of the Spanish Inquisition ­­­­–starting with Gaspar Quiroga’s index of 1583– comparing them with other European indexes. Luis Gaitán de Vozmediano’s translation of one of the tales in 1590 is also studied. This translation is an obvious example of self-censorship which purpose must have been, on the one hand, to avoid problems with the Inquisition and, on the other, to bring the text closer to the conservative and intransigent ideology in matters of morality that had been imposed since the Council of Trent.