Resumen de La censura del "Orlando furioso" más allá de los index: La versión en prosa de Vázquez de Contreras (1585)
- español
La versión en prosa del Orlando Furioso que llevó a cabo en 1585 Diego Vázquez de Contreras fue la última de las traducciones realizadas en el siglo XVI del famoso poema ariostesco tras la más afortunada de Jerónimo de Urrea (1549) y la prácticamente olvidada de Hernando Alcocer (1550), ambas en verso. En consonancia con el giro ideológico de finales del siglo con el estricto control de los censores del Consejo de Castilla, el traductor toledano somete el poema italiano a una severa amputación con la finalidad no solo de imponer en el Furioso la ortodoxia religiosa de la Contrarreforma, sino muy especialmente de salvaguardar el honor y la épica militares de la monarquía hispánica. La severidad de la poda con la eliminación de muchas octavas y de enteros episodios sobrepasó al posterior expurgo impuesto por los índices de libros prohibidos españoles del siglo XVII [Sandoval (1612), Zapata (1632) y Sotomayor (1640)], que se centran exclusivamente en el original italiano y en la traducción de Urrea, situando así la versión de Vázquez de Contreras como un prolegómeno de la combativa intolerancia de que hicieron gala tanto los censores locales italianos como los índices expurgatorios portugueses de Almeida (1581) y Mascarenhas (1624).
- català
La versió en prosa de l'Orlando Furioso que va dur a terme el 1585 Diego Vázquez de Contreras va ser l'última de les traduccions realitzades al segle XVI del famós poema ariostesc després de la més afortunada de Jerónimo de Urrea (1549) i la pràcticament oblidada de Hernando Alcocer (1550), totes dues en vers. D'acord amb el gir ideològic de finals del segle amb l'estricte control dels censors del Consell de Castella, el traductor toledà sotmet el poema italià a una severa amputació amb la finalitat no només d'imposar al Furiós l'ortodòxia religiosa de la Contrareforma, sinó molt especialment salvaguardar l'honor i l'èpica militars de la monarquia hispànica. La severitat de la poda amb l'eliminació de moltes octaves i d'episodis sencers va sobrepassar el posterior expurgació imposat pels índexs de llibres prohibits espanyols del segle XVII [Sandoval (1612), Zapata (1632) i Sotomayor (1640)], que se centren exclusivament a l'original italià ia la traducció d'Urrea, situant així la versió de Vázquez de Contreras com un prolegòmen de la combativa intolerància que van fer gala tant els censors locals italians com els índexs expurgatoris portuguesos d'Almeida (1581) i Mascarenhas (1624) ).
- English
The prose version of Orlando Furioso created in 1585 by Diego Vázquez de Contreras was the last of the translations made in the 16th century of the famous Ariostan poem after the more successful one by Jerónimo de Urrea (1549) and the practically forgotten one by Hernando Alcocer (1550), both in verse. In keeping with the ideological shift at the end of the century under strict control of the censors of the Council of Castile, the Toledan translator severly expurgated the Italian poem in order not only to impose the religious orthodoxy of the Counter-Reformation on the Furioso, but very especially to safeguard the honor of the military exploits of the Hispanic monarchy. The severity of the excising with the elimination of many octaves and entire episodes surpassed the previous censorship imposed by the indexes of Spanish prohibited books of the 17th century [Sandoval (1612), Zapata (1632) and Sotomayor (1640)], which center exclusively on the Italian original and in Urrea's translation, thus placing Vázquez de Contreras's version as a prolegomenon of the combative intolerance displayed by both the local Italian censors and the Portuguese expurgatory indices of Almeida (1581) and Mascarenhas (1624).
