La claritas com a constitutiu formal del pulchrum en Tomàs d'Aquino

• Miró i Comas, Abel ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Convivium: revista de filosofía, ISSN 0010-8235, ISSN-e 2255-2855, Nº. 35, 2022, págs. 105-150
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Claritas as a formal constituent of pulchrum in Thomas Aquinas
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • English

    When expounding the elements that constitute the notion of beauty, Thomas Aquinas mentions a few: integrity or perfection, proportion or consonance, and claritas. The thesis defended in this article is that, according to Aquinas, only one of these elements (the claritas) behaves as the formal, determining constituent of the pulchrum as pulchrum; the rest only belong to the reason of beauty as a subject, as a material constituent. In order to defend this interpretation, several texts are examined which belong mainly to the biblical commentaries of St. Thomas, and which, because of their theological nature, are not usually used to address this metaphysical problem. Thomas Aquinas reflects on beauty and positions himself in the above-mentioned direction when speaking about the house of God, the color white, the transfiguration, or the scars on the martyrs’ resurrected bodies. The aim of the article is to use these theological sources to solve a philosophical problem dealing with the metaphysics of beauty. The interpretation of the Thomistic texts will be enriched with references to Augustine of Hippo, Albert theGreat, Bernard of Clairvaux and Dante Alighieri.

  • català

    A l’hora d’exposar els elements que constitueixen la noció de bellesa, Tomàs d’Aquino n’esmenta diversos: la integritat o perfecció, la proporció o consonància i la claritas. La tesi que es defensa en aquest article és que, per l’Aquinat, només un d’aquests elements (la claritas) es comporta com el constitutiu formal, determinant, del pulchrum en tant que pulchrum; la resta únicament pertanyen a la raó de bellesa com a subjecte, com a constitutiu material. Per defensar aquesta lectura, s’examinen diversos textos que pertanyen, principalment, als comentaris bíblics de sant Tomàs, i que, per la seva naturalesa teològica, no solen utilitzar-se per abordar aquesta problemàtica metafísica i estètica. Tomàs d’Aquino reflexiona sobre la bellesa i es posiciona en la direcció abans esmentada en parlar sobre la casa de Déu, sobre el color blanc, sobre la transfiguració o sobre les cicatrius en els cossos ressuscitats dels màrtirs. L’objecte de l’article és utilitzar aquestes fonts teològiques per a resoldre una problemàtica estrictament filosòfica, de metafísica de la bellesa. La interpretació dels textos tomistes serà enriquida amb referències a Agustí d’Hipona, Albert Magne, Bernat de Claravall i Dant Alighieri.