El objetivo de este trabajo es analizar el impulso que adquirió el saneamiento urbano de la capital de Yucatán a finales del siglo xix. Se argumenta que una parte de la comunidad médica generó estudios sobre higiene pública que sentaron las bases de los programas de sanidad que tuvieron la intención de transformar el aspecto de Mérida, entre ellas la vigilancia de espacios industriales, la limpieza de espacios públicos y la construcción de un sistema de alcantarillado. El texto presenta los motivos que acompañaron a la creación de la legislación y las instituciones sanitarias en el estado.
L’objectiu d’aquest article és analitzar l’impuls que va adquirir el sane-jament urbà de la capital de Yucatán a finals del segle xix. S’argumenta que una part de la comunitat mèdica va elaborar estudis sobre la higiene pública que van establir les bases dels programes de sanitat que van tenir la intenció de trans-formar l’aspecte de Mèrida, com ara la vigilància dels espais industrials, la ne-teja dels espais públics i la construcció d’un sistema de clavegueram. El text presenta els motius que van acompanyar la creació de la legislació i les institu-cions sanitàries a l’Estat.
The objective of this work is to analyze the impulse that urban sanita-tion acquired in the capital of Yucatán at the end of the 19th century. It is argued that a part of the medical community generated studies on public hygiene that laid the foundations for health programs that had the intention of transforming the appearance of Mérida, including the surveillance of industrial spaces, clean-ing of public spaces and the construction of a sewerage system. Likewise, the text presents the reasons that accompanied the creation of legislation and health institutions in the state.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados