El estudio del comercio y de los comerciantes desde una perspectiva global permite analizar los intercambios materiales y culturales que tuvieron lugar más allá de las fronteras, algo que resulta difícil mediante perspectivas históricas centradas en límites nacionales. Esta amplia perspectiva se explora en este artículo, analizando y visualizando las interrelaciones entre los puertos sudamericanos de Lima, Valparaíso y Buenos Aires, desde el punto de vista del Perú independiente. Para ello, el trabajo estudia los vínculos entre comerciantes extranjeros enraizados o estrechamente vinculados con dichos puertos, en el contexto de las guerras de Independencia en Sudamérica. La guerra situó a Perú en una situación económica desastrosa, circunstancia que los comerciantes extranjeros explotaron al convertirse en la principal fuente de préstamos del nuevo Estado, el cual luchaba para cubrir los gastos del ejército para el sostenimiento de la guerra. Estos negociantes crearon una red mercantil que atravesaba los límites de los estados-nación recientemente creados, aportando testimonio de sus excelentes habilidades negociadoras, y de su capacidad para transformar el sistema económico de control comercial que había dominado durante tres siglos en la región. La investigación en fuentes documentales del gobierno peruano, notarios y aduanas permite en este artículo descubrir la capacidad de estos negociantes para actuar como agentes, negociar préstamos y compras, y aprovechar una crisis de carácter bélico para convertirse en principales suministradores de armas y provisiones militares, lo que les hizo adquirir una posición privilegiada en la economía de la región. Dado que Sudamérica no estaba preparada para alcanzar su independencia a inicios del siglo XIX sin ejército, sin dinero, o sin armas, la dependencia financiera y económica de los nacientes Estados respecto a los comerciantes extranjeros que empezó en estos años fue, en algún sentido, inevitable.
Studying commerce and traders from a global perspective allows us to analyze the material and cultural exchanges that took place beyond national borders, which are often obscured by traditional historical perspectives centered on the nation. This wide terrain is explored here by addressing — and visualizing — the interrelations between the South American ports of Lima, Valparaíso and Buenos Aires, from the vantage point of independent Peru. To do so, we study the links among foreign merchants who were rooted or closely connected to such ports in the context of the South American wars of independence. War placed Peru in a disastrous economic situation, a circumstance that foreign merchants exploited by becoming the main lenders to the new State, which struggled to cover the expenses of the army to sustain the war. These businessmen created a mercantile network that bridged the boundaries of the recently created nation-states and testified to their great business skills as it broke the economic system of commercial control that had prevailed during three hundred years. Research in Peruvian Governmental, Notary, and Customs documentation unveils their ability to act as agents, negotiate loans and purchases, and take advantage of the wartime crisis to become the main providers of weaponry and military supplies and acquire a privileged position. Since South America was not prepared to reach its independence in the early 19th century without an army, without money, or without weaponry, the nascent states’ economic and financial dependence on foreign traders that started during these times was in a sense inevitable.
L’estudi del comerç i dels comerciants des d’una perspectiva global permet analitzar-ne els intercanvis materials i culturals que van tenir lloc més enllà de les fronteres, cosa que resulta difícil mitjançant perspectives històriques centrades en límits nacionals. Aquesta ampla perspectiva s’explora en aquest article, tot analitzant i visualitzant les interrelacions entre els ports sudamericans de Lima, Valparaíso i Buenos Aires, des del punt de vista del Perú independent. Per a tal fi, el treball estudia els vincles entre comerciants estrangers arrelats o estretament vinculats amb els ports mencionats, en el context de les guerres d’Independència a Sudamèrica. La guerra va situar el Perú en una situació econòmica desastrosa, circumstància que els comerciants estrangers van explotar quan van esdevenir la principal font de préstecs del nou Estat, el qual lluitava per cobrir les despeses de l’exèrcit per al sosteniment de la guerra. Aquests negociants van crear una xarxa mercantil que travessava els límits dels estats-nació tot just creats, aportant així testimoni de les seves excel·lents habilitats negociadores, i de la seva capacitat per transformar el sistema econòmic de control comercial que havia dominat durant tres segles a la regió. La recerca en fonts documentals del govern peruà, notaris i duanes permet en aquest article desentrellar la capacitat d’aquests negociants per actuar com a agents, negociar préstecs i compres, i aprofitar una crisi de caràcter bèl·lic per esdevenir els principals subministradors d’armes i provisions militars, el que els va fer adquirir una posició privilegiada a l’economia de la regió. Atès que Sudamèrica no estava preparada per assolir la independència a inicis del segle XIX sense exèrcit, sense diners, o sense armes, la dependència financera i econòmica dels naixents Estats respecte els comerciants estrangers que va començar durant aquells anys va ser, en algun sentit, inevitable.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados