Música, llengua parlada i cervell: aportacions a la neuroeducació

• Bueno i Torrens, David ^[1] ; Forés, Anna ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Llengua, societat i comunicació: revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, ISSN-e 1697-5928, Nº. 20 (Llengua, societat i comunicació), 2022 (Ejemplar dedicado a: Música i llengua), págs. 4-16
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Música, lengua hablada y cerebro: aportaciones a la neuroeducación
  • Music, spoken language and the brain: contributions to neuroeducation
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El lenguaje hablado y la música constituyen dos sistemas de comunicación complejos, que presentan una gran diversidad cultural pero que, sin embargo, se construyen de forma relativamente similar. Ambos surgen de la combinación de elementos más simples: fonemas, palabras y frases que van encadenándose en el lenguaje, y sonidos, melodías, armonías, ritmos y timbres en la música; se rigen por una serie de normas, también culturalmente diversas pero que en todos los casos sirven para facilitar la comprensión del mensaje que transmiten; permiten comunicar estados internos, incluidos los emocionales; reflejan aspectos de la realidad y al mismo tiempo permiten alterar mentalmente los modelos de realidad; en su génesis dinámica están implicados procesos creativos, y tanto su producción como comprensión se sustentan en las capacidades funcionales del cerebro. ¿Tienen algo en común la música y el lenguaje hablado en cuanto a su génesis, comprensión e interpretación, dentro del cerebro? O, dicho de otro modo, ¿comparten bases neuronales? En caso afirmativo, ¿se pueden utilizar en contextos educativos para potenciarlos a ambos de manera sinérgica? En este artículo se hace una revisión del estado actual al respecto y se discute cuál es la base biológica, tanto evolutiva como neuronal, de la música y el lenguaje hablado; se verá cómo interactúan sinérgicamente en el cerebro, y se propondrá desde la neuroeducación de qué manera se pueden utilizar en contextos educativos para potenciarlos mutuamente, con las ventajas formativas, cognitivas y de construcción de la identidad que esto supone.

  • català

    El llenguatge parlat i la música constitueixen dos sistemes de comunicació complexos, que presenten una gran diversitat cultural però que, malgrat això, es construeixen de manera relativament similar. Ambdós sorgeixen de la combinació d’elements més simples: fonemes, paraules i frases que es van encadenant en el llenguatge, i sons, melodies, harmonies, ritmes i timbres en la música; es regeixen per una sèrie de normes, també culturalment diverses però que en tots els casos serveixen per facilitar la comprensió del missatge que transmeten; permeten comunicar estats interns, inclosos els emocionals; reflecteixen aspectes de la realitat i al mateix temps permeten alterar mentalment els models de realitat; en la seva gènesi dinàmica hi ha implicats processos creatius, i tant la seva producció com comprensió se sustenten en les capacitats funcionals del cervell. Tenen alguna cosa en comú la música i el llenguatge parlat pel que fa a la seva gènesi, comprensió i interpretació, dins el cervell? O, dit d’una altra manera, comparteixen bases neuronals? En cas afirmatiu, els podem utilitzar en contextos educatius per potenciar-los ambdós de manera sinèrgica? En aquest article es fa una revisió de l’estat actual sobre aquest tema i es discuteix quina és la base biològica, tant evolutiva com neuronal, de la música i el llenguatge parlat; es veurà com interactuen sinèrgicament dins el cervell, i es proposarà des de la neuroeducació de quina manera es poden utilitzar en contextos educatius per potenciar-los mútuament, amb els avantatges formatius, cognitius i de construcció de la identitat que això suposa.

  • English

    Spoken language and music constitute two complex systems of communication, which present great cultural diversity, but which are nevertheless constructed in a relatively similar way. Both arise from the combination of simpler elements: phonemes, words and phrases that are linked together in language, and sounds, melodies, harmonies, rhythms and timbres in music; they are governed by a series of rules, also culturally diverse but which in all cases serve to facilitate the understanding of the message they convey; they allow internal states to communicate, including emotional states; they reflect aspects of reality and at the same time allow mental models of reality to be altered; creative processes are involved in their dynamic genesis; and both their production and understanding are supported by the functional capacities of the brain. Do music and spoken language have anything in common in terms of their genesis, understanding and interpretation within the brain? Or, in other words, do they share neural bases? If so, can we use them in educational settings to synergistically enhance both? This article reviews the current state of the art on this topic and discusses the biological basis, both evolutionary and neural, of music and spoken language; it will be seen how they interact synergistically in the brain, and it will be proposed from neuroeducational perspectives how they can be used in educational contexts to enhance each other, with the learning, cognitive and identity-building advantages that this entails.