Este artículo presenta un análisis de las protestas de trabajadores estatales en una ciudad del interior de Argentina, durante el ciclo 1989-1991. En clave socio-histórica se indaga la dinámica de estos eventos, para lo cual se trabaja con tres dimensiones: la temporalidad, la configuración situada y los colectivos sociales participantes. Desde una escala local se evidencia cómo la frecuencia protestataria refuerza tendencias generales a la vez que exhibe una singular intensidad, mientras las condiciones contextuales explican la agudización del conflicto social. Al mismo tiempo, ciertos colectivos sociales actuantes generan conexiones entre sí, articulan organizaciones y potencian vínculos con algunos de los dirigentes representativos, por lo que adquieren, además, protagonismo nacional.
Aquest article presenta una anàlisi de les protestes de treballadors estatals en una ciutat de l'interior de l'Argentina, durant el cicle 1989-1991. En clau soci-històrica s'indaga la dinàmica d'aquests esdeveniments, per a això es treballa amb tres dimensions: la temporalitat, la configuració situada i els col·lectius socials participants. Des d'una escala local s'evidencia com la freqüència protestatària reforça tendències generals alhora que exhibeix una singular intensitat, mentre les condicions contextuals expliquen l'agudització del conflicte social. Al mateix temps, uns certs col·lectius socials actuants generen connexions entre si, articulen organitzacions i potencien vincles amb alguns dels dirigents representatius, per la qual cosa adquireixen, a més, protagonisme nacional.
This article presents an analysis of state workers protests in an Argentinian inland city during the 1989-1991 cycle. In a socio-historical key, the dynamics of these events are investigated using three dimensions: temporality, situated configuration and the participating social groups. From a local scale, it is evident that the protest’s frequency reinforces general tendencies while exhibiting a striking intensity. The contextual conditions explain the exacerbation of the social conflict, while certain acting social groups establish connections among themselves and between organizations. At the same time, they enhance links between some representative leaders that allow them to acquire national leadership.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados