Tsiganologie: the expert view of the “Gypsy question” in France

• Barrera, Begoña ^[1]
  1. [1] Universidad de Sevilla

     Universidad de Sevilla

     Sevilla, España

     
• Localización: Cercles: revista d'història cultural, ISSN-e 1139-0158, Nº. 25, 2022, págs. 161-197
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • La «gitanologia»: una visió experta de la qüestió gitana a França
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    Aquest article explora la «gitanologia», una forma de coneixement expert sobre els gitanos (gipsies) que es va desenvolupar a França després de la Segona Guerra Mundial. Per a fer-ho, prenc com a exemple la fundació d’Études Tsiganes Association, creada a París en 1949, que es va convertir en el centre de producció i difusió d’aquest coneixement a França. Argumenta que la gitanologia es pot entendre com a un territoire savant i que els acadèmics i aficionats que la van formar constituïen una comunitat epistèmica amb l’autoritat per establir el significat científic, social, cultural i polític de les qüestions de gitanos. El discurs dels gitanòlegs s’examina remarcant-ne les vinculacions amb el pensament del segle XIX i mostrant com modelaven les seves estratègies al context intel·lectual dels anys 1950 i 1960. La secció I proporciona una visió general del rere fons d’aquest coneixement d’experts des de finals del segle XVIII fins a mitjans del XX; la secció II se centra en la fundació d’Études Tsiganes i la seva activitat intel·lectual durant les dues primeres dècades de la seva existència, i la secció III, en la seva rivalitat amb el moviment romaní (que va sorgir a principis de la dècada de 1960) i la forma en què va afectar la gitanologia.

  • English

    This article explores tsiganologie, a form of expert knowledge about the Tsiganes (Gypsies) that developed in France after the Second World War. To do so, I take as a case study the Études Tsiganes Association, founded in Paris in 1949, which became the centre of production and dissemination of such knowledge in France. It is argued that tsiganologiecan be understood as a territoire savant and that the academics and amateurs who shaped it constituted an epistemic community with the authority to establish the scientific, social, cultural and political meaning of Ts i-gane issues. The discourse of the tsiganologues is examined, revealing how much of it they owed to nineteenth-century thought and showing how they moulded their strategies to the intellectual context of the 1950s and 1960s. Section I provides an overview of the background to this expert knowledge from the end of the eighteenth century to the middle of the twentieth; section II focuses on the foundation of Études Tsiganes and its intellectual activity during the first two decades of its existence, and section III, on its rivalry with the Romani movement (which arose in the early 1960s) and the way that it affected tsiganologie.Keywords:tsiganologie, Romani Studies, epistemology, racism, colonialism.