This article analyzes the epistolary relationship between Joan Solé i Pla and Josep Subirà Puig, two family members who, from Barcelo-na and Madrid, made a commitment to the material help and promotion of Spanish and Catalan volunteers in the ranks of the French Foreign Legion during the First World War. Through their correspondence we seek to analyze the disputed national projections of the discourses on volunteers, and verify the scarcely-studied issue of the important coverage and organization of propaganda on volunteers impelled by Josep Subirà, who, despite everything, maintained a close relationship with Solé i Pla marked by family cordiality and enthusiasm for their mutual alliadophile activities.
El present article analitza la relació epistolar entre el doctor Joan Solé i Pla i Josep Subirà Puig, dos familiars que des de Barcelona i Madrid es van comprometre amb l’ajut material i la promoció dels voluntaris espanyols i catalans a les files de la Legió Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial. A través de la seva correspondència busquem analitzar les projeccions nacionals en disputa dels discursos sobre els voluntaris i comprovar una qüestió escassament treballada: la important cobertura i organització de la propaganda sobre els voluntaris impel·lida per Josep Subirà, qui, malgrat tot, va mantenir amb Solé i Pla una relació estreta marcada per la cordialitat familiar i l’entusiasme per les mútues activitats aliadòfiles
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados