El llibre del repartiment en la historiografia valenciana del segle XIX: La recepció de l’edició de Pròsper de Bofarull

• Viciano, Pau ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Cercles: revista d'història cultural, ISSN-e 1139-0158, Nº. 25, 2022, págs. 13-39
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The book of the Repartiment in the Valencian historiography ofthe 19th.Reception of the edition of Pròsper de Bofarull century.
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L’any 1856 Pròsper de Bofarull va publicar l’edició dels registres del Repartiment de València conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Malgrat la importància d’aquesta font històrica, la historiografia valenciana va trigar a fer-se ressò de l’obra. A l’inici del segle XIX el projecte d’edició del Repartiment per part de l’erudit Jaume Villanueva es va veure frustrat, però la còpia manuscrita dels registres va ser utilitzada pels estudiosos locals.

    Finalment, trenta anys després de la seua aparició, el Repartiment de Bofarull va ser «descobert», difós i utilitzat per una nova generació d’historiadors que unien als ideals de la Renaixença el rigor d’una història crítica i erudita basada en les evidències documentals. En aquest sentit, l’activitat del canonge i arxiver Roc Chabàs, a través del seu contacte amb l’arxiu de Barcelona, va ser determinant per a donar a conèixer l’obra de Bofarull i, fins i tot, completar-la amb els índexs que van facilitar-ne la consulta entre els estudiosos valencians.

  • English

    In 1856, Pròsper de Bofarull published the edition of the re-cords of the Repartiment of Valencia preserved in the archive of the Crown of Aragon. Despite the importance of this historical source, Valencian his-toriography took a long time to pay attention to this work. At the begin-ning of the 19th century, the project of editing the Repartiment by the scholar Jaume Villanueva was thwarted, but the handwritten copy of the records would be used by local authors. Finally, thirty years after its appearance, the Repartiment of de Bofarull would be ‘discovered’, dissemi-nated, and used by a new generation of historians who united the ideals of the Renaixença with the rigor of a critical and erudite history based on documentary evidence. In this sense, the activity of the canon and archi-vist Roc Chabàs, through his contact with the archive of Barcelona, was decisive in making the work of de Bofarull known, and even completing it with the indexes which facilitated consultation among Valencian scholars.