Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Optimismo cruel y apetito obsesivo en las novelas de Leïla Slimani

    1. [1] Newcastle University

      Newcastle University

      Reino Unido

  • Localización: Quaderns de filologia. Estudis literaris, ISSN 1135-4178, Nº 27, 2022 (Ejemplar dedicado a: La literatura contemporánea mundial como espejo-denuncia de los trastornos de la conducta alimentaria), págs. 27-42
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Cruel Optimism and Obsessive Appetites in Leïla Slimani’s Novels
    • Optimisme cruel i apetit obsessiu en les novel·les de Leïla Slimani
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Este artículo explora los apetitos obsesivos en Chanson Douce, de Leïla Slimani, traducida al inglés en el Reino Unido con el título Lullaby y en Estados Unidos como The Perfect Nanny, y Dans le jardin de l'ogre, traducida como Adèle. Me baso en las ideas de Lauren Berlant sobre las conexiones entre la alimentación obsesiva y la sexualidad obsesiva en Cruel Optimism, destacando cómo en la obra de Slimani, los trastornos alimentarios y las compulsiones sexuales constituyen representaciones repetidas de vínculos fallidos y son desencadenados por una forma de trauma sistémico (que Berlant denomina "ordinariez en crisis") enraizado en la alienación sociocultural. La búsqueda desesperada de intimidad en Chanson douce y de antiintimidad en Dans le jardin de l'ogre conduce a la autodestrucción, representada en la inanición, en relaciones sexuales perjudiciales y, en última instancia, en el asesinato. En mi opinión, el lector queda atrapado en las repeticiones destructivas y en el deseo de ir más allá de ellas hacia algún tipo de final satisfactorio, que en estos textos implica el silenciamiento brutal de los deseos y la agencia femeninos (inscritos en las narraciones desde el principio). La lectura se muestra así ligada a la violencia del optimismo cruel y a sus apetitos obsesivos.

    • català

      Aquest article explora els apetits obsessius en Chanson Douce, de Leïla Slimani, traduïda a l'anglés al Regne Unit amb el títol Lullaby i als Estats Units com The Perfect Nanny, i Dans le jardin de l'ogre, traduïda com Adèle. Em base en les idees de Lauren Berlant sobre les connexions entre l'alimentació obsessiva i la sexualitat obsessiva en Cruel Optimism, destacant com en l'obra de Slimani, els trastorns alimentaris i les compulsions sexuals constitueixen representacions repetides de vincles fallits i són desencadenats per una forma de trauma sistèmic (que Berlant denomina "vulgaritat en crisi") arrelat en l'alienació sociocultural. La cerca desesperada d'intimitat en Chanson douce i d'antiintimitat en Dans le jardin de l'ogre condueix a l'autodestrucció, representada en la inanició, en relacions sexuals perjudicials i, en última instància, en l'assassinat. Al meu entendre, el lector queda atrapat en les repeticions destructives i en el desig d'anar més enllà d'elles cap a alguna mena de final satisfactori, que en aquests textos implica el silenciament brutal dels desitjos i l'agència femenins (inscrits en les narracions des del principi). La lectura es mostra així lligada a la violència de l'optimisme cruel i als seus apetits obsessius.

    • English

      This article explores obsessive appetites in Leïla Slimani’s Chanson Douce [Sweet Song], translated into English in the UK with the title Lullaby and in the US as The Perfect Nanny, and Dans le jardin de l’ogre [In the Ogre’s Garden], translated as Adèle. I draw on Lauren Berlant’s ideas on the connections between obsessive eating and obsessive sexuality in Cruel Optimism, highlighting how in Slimani’s work, eating disorders and sexual compulsions constitute repeated enactments of failed attachments and are triggered by a form of systemic trauma (which Berlant calls ‘crisis ordinariness’) rooted in sociocultural alienation. The desperate quest for intimacy in Chanson douce and for anti-intimacy in Dans le jardin de l’ogre leads to self-destruction, figured in self-starvation, in damaging sexual relations, and ultimately in murder. The reader, I argue, gets caught up in the destructive repetitions and in the desire to move beyond them to some sort of satisfying ending, which in these texts entails the brutal silencing of female desires and agency (written into the narratives from the very beginning). Reading here is thus shown to be bound up in the violence of cruel optimism and its obsessive appetites.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno