Resumen de Del trampantojo al bodegón: Una lectura del episodio de don Melón de la Huerta y doña Endrina, del Libro de buen amor

Rocío Rodríguez Ferrer

• español

  Desde una perspectiva icónico-textual, se plantea una lectura del «episodio de don Melón de la Huerta y de doña Endrina», del Libro de buen amor, a la luz del concepto de trampantojo. Con ello, se atenderá a dos aspectos fundamentales de la literatura medieval y, en particular, de la obra del Arcipreste de Hita: la configuración imagocéntrica y la ambigüedad como voluntad constructiva. Se demostrará cómo el engaño asociado a la experiencia amorosa explica la mutación identitaria del yo poético, que, en un juego de confusa tensión entre materialidad y referencialidad, asumirá un nuevo perfil, de carácter plástico, al punto de erguirse como protagonista de un peculiar bodegón.

   

• català

  Des d'una perspectiva icònic-textual, es planteja una lectura del «episodi de don Melón de l'Horta i de donya Endrina», del Llibre de bon amor, a la llum del concepte d'artifici. Amb això, s'atendrà dos aspectes fonamentals de la literatura medieval i, en particular, de l'obra de l'Arxipreste de Hita: la configuració "imagocèntrica" i l'ambigüitat com a voluntat constructiva. Es demostrarà com l'engany associat a l'experiència amorosa explica la mutació identitària del jo poètic, que, en un joc de confusa tensió entre materialitat i referència, assumirà un nou perfil, de caràcter plàstic, al punt d'alçar-se com a protagonista d'una peculiar natura morta.

• English

  From an iconic-textual perspective, I propose a reading of the «episodio de don Melón de la Huerta y de doña Endrina» from Libro de buen amor, in light of the concept of trompe l'oeil. In doing so, two fundamental aspects of medieval literature and the work of the Arcipreste de Hita will be addressed: the imagocentric configuration and the use of ambiguity as the result of a constructive will. I demonstrate how the deception associated with the love experience explains the identity mutation of the poetic self, which, in a game of confused tension between materiality and referentiality, will assume a new profile, of plastic nature, to the point of standing as the protagonist of a peculiar still life.