Resumen de Relació entre l'educació i el paper de la dona a les comunitats indígenes colombianes.: Una reflexió teòrica situada

Gloria Elena Quijano Quiroz, Yadira Elena Montero Zuleta, Ruth Ester Ruiz Suárez, Aquileo Aguilar Ortiz, Kellys Yelina Rodríguez Martínez, Yolanda Arias Maestre, Samir Eliurs Montero Arias, Álvaro Sánchez Castillo

• español

  El actual escenario educativo convierte a los docentes en actores fundamentales, responsables de incluir progresivamente a la mujer indígena en el desarrollo y fortalecimiento de los sistemas educativos interculturales propios de sus comunidades. De la vinculación efectiva de instituciones, organizaciones, agentes, y de la sinergia en pro de acciones que respondan a las necesidades de los proyectos educativos institucionales en Colombia, se está logrando evolucionar hacia el nuevo paradigma educativo que, definitivamente, se interesaría más en la formación integral de la mujer indígena, donde los valores, principios e identidad cultural estaría definida para garantizar la incorporación en su proyecto de vida. La sincronía entre educación y feminismo conlleva al desarrollo de procesos pedagógicos integrales promoviendo un aprendizaje significativo que pueda fortalecer el engranaje de la mujer indígena en lo político y administrativo de su comunidad. Al mismo tiempo, se previene la violación de sus derechos mejorando su calidad de vida a futuro. No solo porque se llevan a la práctica las premisas de los feminismos comunitarios y decoloniales, sino porque se da valor a las voces de las mujeres. Así como se cuidan las comunidades a través de proteger los cuerpos de las mujeres, también se cuida el territorio y se repara la memoria de las vulneraciones sufridas históricamente. Al fortalecer los vínculos entre educación y feminismo se facilita la transformación sociocultural que necesitan las nuevas generaciones indígenas para preservar su legado ancestral en equilibrio con la madre tierra. La escuela se convierte en el escenario donde se entiende y se atienden los procesos que lesionan la forma de ser y estar en el mundo simbólico-cultural de las mujeres indígenas pertenecientes a comunidades racializadas en Colombia cuando se integra la perspectiva del feminismo interseccional. PALABRAS CLAVE: mujeres indígenas; educación; identidad; aprendizaje significativo; desigualdades de género; feminismo.

• català

  L'escenari educatiu actual converteix als docents en actors fonamentals, responsables d'incloure progressivament la dona en el desenvolupament i enfortiment de les comunitats indígenes en els sistemes educatius interculturals propis. De la vinculació efectiva d'institucions, organitzacions, agents, i de la sinergia en pro d'accions que responguin a les necessitats dels projectes educatius institucionals a Colòmbia, s'està aconseguint evolucionar cap al nou paradigma educatiu que, definitivament, s'interessaria més en la formació integral de la dona indígena, on els valors, principis i identitat cultural estaria definida per garantir la incorporació al seu projecte de vida. La sincronia entre educació i feminisme comporta el desenvolupament de processos pedagògics integrals promovent un aprenentatge significatiu que pugui enfortir l'engranatge de la dona indígena en allò polític i administratiu de la seva comunitat indígena. Alhora, es preveu la violació dels drets humans de la dona indígena millorant la seva qualitat de vida en el futur. No només perquè es porten a la pràctica les premisses dels feminismes comunitaris i decolonials, sinó perquè es valoren les veus de les dones. Així com es cuiden les comunitats a través de protegir els cossos de les dones, també es cuida el territori i es repara la memòria de les vulneracions patides històricament. En enfortir els vincles entre educació i feminisme es facilita la transformació sociocultural que necessiten les comunitats indígenes per preservar el seu llegat ancestral, en equilibri amb la mare terra, per a les properes generacions. L'escola es converteix en l'escenari on s'entén i s'atenen els processos que lesionen la manera de ser i estar al món simbòlic-cultural de les dones indígenes pertanyents a comunitats racialitzades a Colòmbia quan s'integra la perspectiva del feminisme interseccional. PARAULES CLAU: dones Indígenes; educació; identitat; aprenentatge significatiu; desigualtat de gènere; feminisme.

• English

  The current educational scenario turns teachers into fundamental actors, responsible for progressively including women in the development and strengthening of indigenous communities in their own intercultural educational systems. From the effective linking of institutions, organizations, agents, and from the synergy in favor of actions that respond to the needs of institutional educational projects in Colombia, it is being possible to evolve in the new educational paradigm that would definitely be more interested in training integral, of the indigenous woman where the values, principles and cultural identity are defined to guarantee the incorporation in their life project. The synchrony between education and feminism leads to the development of comprehensive pedagogical processes promoting meaningful learning that can strengthen the gear of indigenous women in the political and administrative aspects of their indigenous community. At the same time, the violation of the human rights of indigenous women is prevented, deteriorating their quality of life in the future. The school is becoming the stage where the role of women in indigenous communities is enhanced. Not only because the premises of community and decolonial feminisms are put into practice, but also because women's voices are valued. Just as the communities are cared for by protecting the bodies of women, the territory is also cared for, and the memory of the violations suffered historically is repaired. Strengthening the links between education and feminism facilitates the sociocultural transformation that indigenous communities need to preserve their ancestral legacy, in balance with mother earth, for future generations.  The school becomes the stage where indigenous women belonging to racialized communities in Colombia are cared for. The damaging processes of the way of being in the symbolic-cultural world of indigenous women are understood in the school when the perspective of intersectional feminism is integrated. KEY WORDS: Indigenous Women; education; identity; meaningful learning; gender inequality; feminism.