Andrei Kurkov (Leningrad, 1961) és un escriptor ucraïnès en llengua russa, autor de dinou novel·les i de nou llibres per a infants. Els seus llibres, traduïts a 37 idiomes, destaquen per l’humor negre, la descripció de la realitat postsoviètica i els elements surrealistes. Quan tenia dos anys la família es va traslladar a Kíiv, aleshores part de la Unió Soviètica. Graduat en llengües estrangeres a Kíiv, li va costar publicar la primera novel·la. La seva darrera novel·la, Abelles grises, dramatitza el conflicte del seu país a través d’un apicultor que viu a l’anomenada zona grisa del país, els pobles del Donbass atrapats en el front de guerra des de l’any 2014. Des de fa gairebé deu anys els seus llibres estan prohibits a Rússia. Inèdit en català, darrerament la seva obra ha estat recuperada en castellà. En el camp de l’assaig, va reflectir el curs de la revolució d’Euromaidan a Ukrainian diaries: dispatches from Kiev (2014). El 2018 va ser elegit president del PEN Ucraïna. Després de la invasió russa del mes de febrer passat, ha continuat manifestant-se contra l’ocupació russa, i s’ha convertit en un ambaixador de la causa d’Ucraïna. Al respecte, acaba de publicar Diario de una invasión.
«La gent no parlava del patiment que havia sofert durant la guerra. I tampoc d’altres coses: el meu avi mai no va explicar que el seu germà havia estat arrestat als anys 1930 i enviat al gulag. Això no ho vaig saber fins després de la mort de l’avi. I em vaig adonar que el meu pare tampoc no volia parlar-ne.» «Vaig començar a escriure als 7 anys perquè tenia tres hàmsters, i dos d’ells es van morir, i vaig escriure un poema sobre la solitud d’un hàmster que perd els seus amics. Després l’últim hàmster va caure des del balcó d’un cinquè pis. Vaig enterrar-lo vora la tanca del meu parvulari.» «Les generacions joves són completament diferents de les velles. La gent nascuda després del 1991 no té cap relació amb el passat soviètic, ni amb Rússia tampoc. Són europeus i cosmopolites, i per a ells no té cap importància si tu ets d’ètnia ucraïnesa, d’ètnia russa o si ets d’ètnia jueva.»
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados