Bosques y patrimonio forestal en la cultura monástica entre la Edad Media y la Edad Moderna: el caso de la congregación camaldulense

• Paolo Cozzo ^[1]
  1. [1] University of Turin

     University of Turin

     Torino, Italia

     
• Localización: Manuscrits: Revista d'història moderna, ISSN-e 2014-6000, ISSN 0213-2397, Nº 42, 2020 (Ejemplar dedicado a: Recursos hídrics i forestals a l’Europa mediterrània (segles XV-XIX)), págs. 27-46
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Forests and forest heritage in monastic culture between the Middle Age and the Early Modern Age: the case of the Camaldolese Congregation
  • Boscos i patrimoni forestal en la cultura monàstica entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna: el cas de la congregació camaldulenca
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El artículo, tras haber presentado sintéticamente los orígenes medievales y las fases de desarrollo en la Edad Moderna de la congregación camaldulense, se centra en el análisis de la importancia que la dimensión forestal asumió en esta experiencia monástica y eremítica. Desde su fundación (siglo XI), los bosques, en los que se realizaban las ermitas (a partir de la de Camaldoli, en Toscana), han representado un elemento esencial para la dimensión espiritual, pero también económica, del monaquismo camaldulense. Esto puede comprobarse, entre otras cosas, en la notable atención que las constituciones y reglamentos de la Orden, así como las diversas experiencias eremíticas surgidas en Italia y en Europa, prestaron al correcto empleo de los recursos naturales, hasta el punto de que los estudiosos han podido identificar un «Código forestal camaldulense», modelo precoz de respeto al medio ambiente y de relación equilibrada entre el hombre y la naturaleza.

  • català

    L'article, després d'haver presentat sintèticament els orígens medievals i les fases de desenvolupament en l'Edat Moderna de la congregació camaldulenca, es centra en l'anàlisi de la importància que la dimensió forestal va assumir en aquesta experiència monàstica i eremítica. Des de la seva fundació (segle XI), els boscos, en els quals es realitzaven les ermites (a partir de la de Camaldoli, a la Toscana), han representat un element essencial per a la dimensió espiritual, però també econòmica, del monaquisme camaldulenc. Això pot comprovar-se, entre altres coses, en la notable atenció que les constitucions i els reglaments de l'orde, així com les diverses experiències eremítiques sorgides a Itàlia i a Europa, van parar a la correcta ocupació dels recursos naturals, fins al punt que els estudiosos han pogut identificar un «Codi forestal camaldulenc», model precoç de respecte a l'entorn i de relació equilibrada entre l'home i la natura.

  • English

    The article briefly presents the medieval origins of the Camaldolese congregation and traces its stages of development in the modern age. It then moves on to analyzing the importance that the forestry dimension assumed in this monastic and eremitic case. Since its foundation (11th century), the woods and forests where Camaldolese hermitages were built (beginning with the Camaldoli hermitage in Tuscany) represented an essential element for the spiritual but also economic dimension of this form of monasticism by virtue of the privacy and solitude they were able to guarantee. This is evidenced by, among other things, the considerable attention paid to the correct use of woodland resources in the Order’s constitutions and regulations of (as well as in the various foundationsin Italy and in Europe), attention so marked that the scholars have argued these writings establish a «Camaldole Forest Code», a model of environmental respect and balance between man and nature that was ahead of its time.