La filosofia del límit d'Eugenio Trías i el viatge a Orient

• Pérez-Borbujo, Fernando ^[1]
  1. [1] Universitat Pompeu Fabra

     Universitat Pompeu Fabra

     Barcelona, España

     
• Localización: Comprendre: revista catalana de filosofia, ISSN 1139-9759, Vol. 24, Nº. 2, 2022, págs. 53-70
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Philosophy of the Limit of Eugenio Trías and the Journey to the East
  • La filosofía del límite de Eugenio Trías y el viaje a Oriente
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Nada caracteriza mejor la filosofía del límite de Trías que su concepción de la existencia como exilio y éxodo. Esta concepción ontológica del ser fronterizo, expulsado de su causa y confrontado con el cerco hermético de un futuro escatológico, es fruto de la experiencia del viaje a Oriente realizada por Trías en su búsqueda de las raíces originarias del hecho religioso en La edad del espíritu (1994), profundamente influenciado por las teorías del viaje a Oriente de Goethe, Hölderlin, Schelling y Heidegger, así como del retorno de ese exilio oriental en su viaje de vuelta a casa, a Occidente, mediante su exploración de una gnosis musical en sus obras El canto de las sirenas (2007) y La imaginación sonora (2010).

  • català

    Res no caracteritza millor la filosofia del límit de Trías que la seva concepció de l'existència com a exili i èxode. Aquesta concepció ontològica del ser fronterer, expulsat de la causa i confrontat amb el setge hermètic d'un futur escatològic, és fruit de l'experiència del viatge a Orient realitzada per Trías en la cerca de les arrels originàries del fet religiós a L'edat de l'esperit (1994), profundament influenciat per les teories del viatge a Orient de Goethe, Hölderlin, Schelling i Heidegger, així com del retorn d'aquest exili oriental en el viatge de tornada a casa, a Occident, mitjançant el seu exploració d'una gnosi musical a les seves obres El cant de les sirenes (2007) i La imaginación sonora (2010).

  • English

    Nothing better characterizes Trías's philosophy of the limit than his conception of existence as exile and exodus. This ontological conception of the border being, expelled from its cause and confronted with the hermetic fence of an eschatological future, is the result of the experience of the journey to the East in search for the original roots of the religious fact in The Age of the Spirit (1994), deeply influenced by the theories of the journey to the East of Goethe, Hölderlin, Schelling and Heidegger, as well as the return of that eastern exile on his journey back home, through his exploration of a musical gnosis in his works The Song of the Sirens (2007) and The Sound Imagination (2010).