Resumen de Trencar el silenci, armar escàndol i rebel·lar-se: música i gènere a Espanya, 2018–2021
Les qüestions de gènere en relació amb la música contemporània i dins de l’escena artística són un tema d’investigació d’interés creixent. Aquest estudi se centra en les estratègies adoptades per les dones per a resistir les desigualtats de gènere en la indústria musical tenint en compte tant les polítiques culturals que les continuen discriminant com les condicions imposades per la pandèmia de la COVID-19. Les dades ací considerades han sigut extretes de 40 entrevistes radiofòniques emeses durant la temporada 2018 -2019 en Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio 4. Es va fer una segona ronda d’entrevistes la primavera de 2021 en el context post-COVID-19, per correu o de manera telefònica. Les entrevistes es van organitzar en tres categories analítiques dissenyades per a proporcionar detalls sobre temes com la professió, el prestigi i el reconeixement de les creacions o produccions musicals de les dones, i com la seua representació ha sigut retratada pels mitjans i/o pel públic. Els resultats van proporcionar algunes troballes rellevants sobre les oportunitats i carreres a les quals podrien accedir les dones. Encara que les arts i la cultura sovint es veuen com a mons de dones, molts sectors estan impregnats d’inconvenients acumulatius que inclouen estereotips de gènere, dificultats per a conciliar el treball i la vida familiar, cosificació i assetjament sexual. La informació obtinguda en aquest treball està en línia amb les respostes pròpies d’aquestes dones: «Com més lluite, més viva em sent!», «I si les dones tingueren el poder?» i «Mai més a vint peus de l’estrellat».
