Resumen de El rebost de la ciutat. Canvis als conreus de l’horta de València, 1850-1930
L’article estudia els canvis en la producció agrícola de l’Horta de València, una de les més extensesi productives de la Mediterrània en l’època. Al llarg de la segona meitat del segle xix y el primer terçdel xx, els conreus i les rotacions predominants des de temps enrere anaren deixant pas a un nou modelproductiu. El canvi principal va consistir en la desaparició relativament ràpida de conreus com lesmoreres i el cànem, centrals en l’agricultura tradicional de l’horta, junt al blat. Aquestes fibres tèxtilsvan ser desplaçades per l’auge de la producció d’hortalisses, patates i cebes, mentre es mantenia elconreu del blat a causa dels seus elevats rendiments. Aquest canvi responia a les transformacions de lademanda d’aliments i al creixement demogràfic de la ciutat de València, que constituïa un mercat enexpansió. Però, a diferència d’altres àrees de regadiu proveïdores de mercats urbans, com és el cas delBaix Llobregat i la ciutat de Barcelona, l’Horta de València va desenvolupar també línies productivesorientades a l’exportació. Cebes, patates i tomaques, sobretot, trobaren eixides importants en els mercatsnord-americà i britànic, fins arribar a xifres d’exportació molt elevades. Mentre, la major part d’hortalisseses venien a la ciutat contigua. Al capdavall, el nou model agrari es caracteritzava per la diversificacióde productes, la complexitat de les noves rotacions i la renovació de conreus en funció de les diferentsdemandes internes i externes.
