Resumen de La violència a la televisió: què hem de fer?
- español
La violencia es un fenómeno connatural a la vida humana, tanto como la necesidad de justificar o de dar explicaciones del mismo fenómeno. No se sabe de la existencia, jamás, de épocas o sociedades humanas no violentas. Y conocemos una cantidad inmensa de mitos y cuentos que tratan de explicar el porqué del odio y la destrucción en el mundo a causa del hombre. El relato bíblico de Caín y Abel explica, en clave religiosa, el odio entre hermanos y, por extensión, entre las personas. El robo, por parte de Prometeo, del fuego de los dioses explica la capacidad y el poder de destrucción que las sociedades humanas hacen evidente. Desde siempre, la violencia, junto con el amor, el poder y el sexo, han sido los recursos más utilizados por la literatura, primero, y por el cine y la televisión después, para narrar historias. Explotar la realidad de la violencia ha sido y es el tema más recurrente de la industria del entretenimiento.
- English
Violence is a phenomenon and an inherent part of human life, as is the need to justify and explain it. To our knowledge, there has never been a time or society that has not been violent, and we have a myriad of stories and myths that try to explain why, because of man, there is hatred and destruction in the world. The biblical story of Cain and Abel tells us within a religious context about the hatred between two brothers and by extrapolation about the hatred among the rest of humanity. The fire that Prometheus stole from the gods illustrates human societies' proven capacity and power for destruction. Violence, together with love, power and sex, has always been the resource most commonly used in literature, cinema and later in television, for telling a story. The exploitation of violence has been and is the most recurrent theme in the entertainment industry.
- català
La violència és un fenomen connatural a la vida humana, tan com ho és la necessitat de justificar o de donar explicacions del mateix fenomen. No sabem que hagin existit mai èpoques o societats humanes no violentes. I coneixem una quantitat immensa de mites i contes que tracten d'explicar el perquè de l'odi i la destrucció en el món per causa de l'home. El relat bíblic de Caín i Abel explica, en clau religiosa, l'odi entre els germans i, per extensió, entre les persones. El robatori, per part de Prometeu, del foc dels déus explica la capacitat i el poder de destrucció que les societats humanes fan evident.
Des de sempre, la violència, juntament amb l'amor, el poder i el sexe, han estat els recursos més utilitzats per la literatura, primer, i pel cinema i la televisió després, per narrar històries. Explotar la realitat de la violència ha estat i és el tema més recurrent de la indústria de l'entreteniment.
