Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Ojos impertinentes. La construcción de una mirada doble en El trabajo de los ojos de Mercedes Halfon (2017) y El nervio óptico (2014) de María Gainza Autores/as Carlos Ayram

Carlos Julio Ayram Chede

  • español

    Este artículo analiza las novelas argentinas recientes El trabajo de los ojos de Mercedes Halfon y El nervio óptico de María Gainza desde la perspectiva de los estudios de la discapacidad, con el objetivo de indagar cómo los usos metafóricos y materiales de los ojos impertinentes de las protagonistas dan cuenta de la construcción de una mirada doble, parcial y situada en la que a la par que se describen objetos artísticos y se consultan archivos médicos, se altera el régimen escópico ocularcéntrico —propio de nuestra era— a través del estrabismo y la diplopía. Sostengo que las narradoras —atravesadas por marcadores de clase y de género— escriben desde sus condiciones oculares con el propósito de revisitar la historia occidental del arte para entrecruzarla con la propia vida y, por otro, examinar y tensionar el archivo de la oftalmología que ha dejado al margen las miradas estrábicas de las mujeres.

  • català

    Aquest article analitza les novel·les argentines El trabajo de los ojos de Mercedes Halfon i El nervio óptico de María Gainza amb l’objectiu d’indagar en els usos metafòrics i materials dels ulls de les protagonistes. Plantejo com a hipòtesi que en les dues obres les narradores produeixen un registre singular —travessat per marcadors de classe i gènere— sobre les seves particulars condicions oculars que els serveix, d’una banda, per a fabricar una història personal de l’art i, d’altra, per a posar en evidència l’absència de la mirada estràbica femenina. Totes dues novel·les presenten la construcció d’una mirada doble en la qual es descriuen objectes artístics i arxius, però que, al temps, anuncia un peculiar règim escòpic travessat, en aquest cas, per l’estrabisme i la diplopia.

  • English

    This article analyzes the Argentine novels El trabajo de los ojos by Mercedes Halfon and El nervio óptico by María Gainza to investigate the symbolic and material uses of the protagonists’ eyes. I hypothesize that in both works, the narrators produce a singular register —crossed by class and gender markers— of their particular ocular conditions that serves, on the one hand, to fabricate a personal history of art and, on the other, to highlight the absence of the female strabismic look. Both novels show the construction of a double gaze in which artistic objects and archives are described, but which, at the same time, announces a peculiar scopic regime traversed, in this case, by strabismus and diplopia.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus