Una geografia catalana en temps de crisis

• Valerià Paül i Carril ^[1] ; Rafael Giménez-Capdevila ^[2]
  1. [1] Universidade de Santiago de Compostela

     Universidade de Santiago de Compostela

     Santiago de Compostela, España

     
  2. [2] Societat Catalana de Geografia
• Localización: La geografía española actual. Estado de la cuestión: aportación española al congreso de la UGI. París 2022. El tiempo de los geógrafos / Comité Español de la Unión Geográfica Internacional (aut.), 2022, ISBN 978-84-124962-4-6, págs. 385-411
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • English

    This contribution provides a critical review of the geographical literature produced about Catalonia since 2010. Although other references are mentioned in the text, the focus is to review two multi-authored books published in 2021. On the one hand, La nova Geografia de la Catalunya postcovid (‘The New Geography of post-covid Catalonia’). On the other, a history of the Societat Catalana de Geografia (‘Catalan Society of Geography’), an institution founded in 1935 that serves as a meeting point for Catalan geographers. By so doing, the current Catalan geography (as a territory) and the evolution and state of Geography (as a discipline) in Catalonia are critically examined. The contents are structured around four crises considered significant for understanding the current tasks of Catalan Geography: (1) the crisis that was initiated in 2008, initially impacting the property market and the financial sector, but which later would have far-reaching socioeconomic effects for the whole of Catalonia; (2) the Covid19 crisis, which broke out in March 2020 and which is profoundly reconfiguring the lives of people everywhere, including in Catalonia; (3) the geopolitical crisis in Spain and Catalonia, whose origin can be traced to 2010; and, finally, (4) the global environmental crisis, which, if we adhere to one of the recent theories about the Anthropocene, began with the industrial revolution but whose effects did not acquire a combined human signature until the last decades of the 20th century or even the beginning of the current one.To sum up, current Catalan geographical research is responding in real time to the multifaceted manifestations of these four crises. However, this ability to conduct geographical analyses of Catalonia that has developed in the course of the last decade should not be separated from the highly idiosyncratic sustained tradition enjoyed by Geography as a consolidated science in Catalonia. Likewise, many Catalan geographers have lately been involved in the discipline’s applied and future-oriented dimension, including policy-making.

  • català

    Aquesta aportació efectua una revisió crítica de la bibliografia geogràfica produïda sobre Catalunya des del 2010. Malgrat que s’hi esmenten altres referències, es posa el focus en analitzar dos llibres d’autoria col·lectiva publicats el 2021. D’una banda,La nova Geografia de la Catalunya postcovid. De l’altra, la història de la Societat Catalana de Geografia, una entitat fundada el 1935 que actua com a punt de trobada per a la comunitat geogràfica catalana. D’aquesta manera, s’examinen críticament l’actual geografia (com a territori) catalana i l’evolució i l’estat de la Geografia (com a disciplina). Els continguts s’estructuren al voltant de quatre crisis considerades significatives per entendre les tasques actuals de la Geografia catalana: (1) la crisi iniciada el 2008, inicialment immobiliària i financera, però després amb profunds efectes socioeconòmics al territori català; (2) la crisi de la covid-19, que irrompé el març de 2020 a terres catalanes i està reconfigurant profundament la vida de les persones arreu, també a Catalunya; (3) la crisi geopolítica Catalunya/Espanya, l’origen de la qual hom ha fixat el 2010; i, finalment, (4) la crisi ambiental global, que, si acceptem una de les teoritzacions recents sobre l’Antropocè, s’inicia amb la industrialització però els efectes de la qual no han estat percebuts de forma compartida fins a les darreres dècades del segle XX, àdhuc a inicis de l’actual.En definitiva, la recerca geogràfica catalana actual està responent en temps real a les diferents manifestacions polifacètiques d’aquestes quatre crisis. Tanmateix, aquesta capacitat d’analitzar geogràficament Catalunya desenvolupada a la darrera dècada no es pot deslligar d’una tradició sostinguda de la Geografia, amb la seva pròpia idiosincràsia, en tant que ciència consolidada a Catalunya. Així mateix, força geògrafs/es s’han implicat darrerament en la dimensió aplicada i propositiva, àdhuc política, de la disciplina