El joc d'oblidar Alcibíades

• Pascual Martín, Àngel ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona
• Localización: Convivium: revista de filosofía, ISSN 0010-8235, Nº. 34, 2021, págs. 41-62
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The play of forgeting Alcibiades
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L’obertura del Protàgoras porta dramàticament a l’equívoc la sospita del company que Sòcrates aparegui d’anar a la caça d’Alcibíades. L’apunt segons el qual avui Sòcrates, estranyament, no hi hauria prestat atenció i se n’hauria oblidat, juntament amb l’anunci del que ho hauria provocat, la suposada saviesa de Protàgoras, atenuen i confonen el reconeixement socràtic que, efectivament, ara mateix vingui d’estar amb aquell. La narració posterior de la reunió amb el sofista reforçaria que Alcibíades, malgrat ser-hi present i intervenir socorrent a Sòcrates, ni ha estat objecte de la persecució eròtica socràtica ni ha abandonat la reunió per gaudir en la intimitat de la companyia del protagonista platònic tal com el company sospita. Estudis anteriors sostenen, però, que aquesta impressió podria ser falsa i estar en el diàleg irònicament induïda per Sòcrates per desviar l’atenció de l’interlocutor inicial, que hauria jutjat inapropiada la concurrència amb Alcibíades. Aquest article discuteix algunes d’aquestes aportacions i exposa noves evidències textuals que podrien confirmar que, en l’acció dramàtica, Sòcrates, malgrat dissimular-ho, apareixeria de rondar Alcibíades. També explica que la simulació de l’oblit que permetria defugir l’afer es pot interpretar dramàticament com la precaució necessària que pren la filosofia en la seva presentació pública per protegir el curs d’una certa concurrència educativa amb el jove que tot just acabaria d’iniciar-se.

  • English

    The opening of Protagoras leads to a dramatic misunderstanding concerning the companion’s suspicion that Socrates has been in pursuit of the young Alcibiades. The remark that today Socrates paid him no attention and forgot about him, together with the announcement that the supposed reason for such a strange incident was the alleged wisdom of Protagoras, mitigates and confuses Socrates’ previous acknowledgement that indeed he has come from being with Alcibiades just now. The narration following the meeting with the sophist reinforces that Alcibiades, while having been present and come to the aid of Socrates, was neither the aim of Socrates’ erotic pursuit, nor left the meeting to enjoy his company in private. However, previous studies claim that this impression could be false and prompted ironically by Socrates in the dialogue in order to redirect the attention of this companion, who would judge the relationship with Alcibiades inappropriate. This paper discusses previous studies and provides new textual evidence that could confirm that the drama indicates that Socrates, in spite of his dissimulation, actually appears to be in pursuit of Alcibiades. It also explains how Socrates’ feigned forgetting, which makes it possible to avoid the matter, may be read as a necessary precaution of the philosophy in its public appearance, to protect the course of a certain educational relationship with the youngster which has just begun.